Search

Número 50

ag. 21 2009

ag.

21

2009

[vc_row][vc_column width=”2/3″][vc_raw_html]JTVCM2QtZmxpcC1ib29rJTIwaWQlM0QlMjIxNzE3OSUyMiUyMCU1RCU1QiUyRjNkLWZsaXAtYm9vayU1RA==[/vc_raw_html][vc_btn title=”També pots descarregar el PDF!” color=”success” align=”center” link=”url:http%3A%2F%2Ftransportpublic.org%2Fwp-content%2Fuploads%2F2021%2F04%2Fmss50.pdf|target:_blank”][/vc_column][vc_column width=”1/3″ css=”.vc_custom_1618992825822{background-color: rgba(201,214,201,0.31) !important;*background-color: rgb(201,214,201) !important;}”][vc_column_text]

Editorial: 50 números creant escola

Article central: La millora ambiental dels autobusos: ressenya històrica, visó ambiental de la flota de TMB, bus elèctric de Figueres.

Actualitat: El nou aeroport T1. Al·legacions al Pla Territorial Metropolità. El Pla de Mobilitat Urbana de Lleida.

Ferrocarril: Wi-fi als FGC. Catalunya es mou pel tren: Girona.

Bus: FECAV: El certificat d’aptitud professional en el transport.

Vianants: Nova York es desperta.

Entrevista: Fermín Casquete, president de TUSGSAL

[/vc_column_text][/vc_column][/vc_row][vc_row][vc_column][vc_empty_space][vc_column_text]Qui ho havia de dir, al 1995, que la revista Mobilitat Sostenible, acabada d’estrenar com a monogràfic de 68 planes i amb un preu de 1.000 pessetes, s’acabaria consolidant com una publicació trimestral gratuïta, amb 4.500 exemplars de tiratge? Poc a poc, i amb bona lletra, la revista informativa de la PTP s’ha fet el seu lloc al sector de la mobilitat sostenible, amb vocació de fer públics els beneficis de l’ecomobilitat. Els inicis van ser modestos, amb edicions de 16 planes en blanc i negre i tiratge limitat, però amb el pas del temps s’ha assolit l’edició amb 32 planes a color.

La revista va canviar de nom l’estiu de l’any 2000, passant a dir-se Mobilitat Sostenible i Segura, igual com ho va fer la Setmana de la Mobilitat. Al llarg de la història s’han publicat tres monogràfics: Arriba el Tramvia, Quo vadis mobilitat? i Els biocarburants; i quatre suplements territorials per al Barcelonès Nord.

Tenim l’orgull d’editar una revista amb el cap i amb el cor, de caire tècnic, però socialment sensible, divulgativa i crítica; preparada per arribar tant als despatxos de les administracions i empreses de mobilitat més importants del país com a les biblioteques i a les llars dels ciutadans preocupats pel seu entorn, dels usuaris del transport públic, o dels que no el poden utilitzar…

La revista Mobilitat Sostenible i Segura és la primera revista especialitzada en el seu camp a Catalunya i l’única publicada per una organització independent, esdevenint el principal sistema de difusió d’idees per a la nova cultura de la mobilitat des de fa més de 10 anys. Mobilitat Sostenible i Segura s’ha fet gran gràcies als seus col·laboradors habituals o esporàdics que, sempre desinteressadament, s’han ofert per informar-nos de temes d’actualitat, de divulgació, de reivindicació o d’innovació. Gràcies a totes aquestes persones, i al patrocini aconseguit per a la impressió i maquetació, cada tres mesos intentem oferir una lectura amable que ens desenganxa de la pantalla, amplia continguts i genera reportatges amb aquest estil que només el paper és capaç de satisfer. Sense anar més lluny, en aquest número 50, gràcies a la col·laboració especial de Francesc González Balmas (director d’enginyeria de TMB) i de l’Ajuntament de Figueres, us oferim un interessant reportatge sobre la millora ambiental dels autobusos. La revista també vol donar veu a la ciutadania organitzada que exigeix, com la PTP, millores a la nostra xarxa de transport públic; com és el cas de CCOO de Lleida i la plataforma d’usuaris de Renfe de Girona. Al proper número us explicarem com ha anat la Setmana de la Mobilitat Sostenible, tot allò que la PTP ha après en el seu viatge a Copenhaguen i una segona edició sobre la millora dels autobusos; però aquesta vegada, referida a la seva velocitat comercial.

Esperem que la revista pugui arribar als 100 números amb la mateixa empenta que l’ha caracteritzada fi ns els nostres dies, amb un gran únic desig per al futur: ser capaços de socialitzar, encara entre més lectors, la necessitat i el dret dels ciutadans a gaudir d’un model de mobilitat més sostenible i segur.

Ricard Riol Jurado[/vc_column_text][/vc_column][/vc_row]

També et pot interessar...