Número 56

[vc_row][vc_column width=”2/3″][vc_raw_html]JTVCM2QtZmxpcC1ib29rJTIwaWQlM0QlMjIxNzE1MSUyMiUyMCU1RCU1QiUyRjNkLWZsaXAtYm9vayU1RA==[/vc_raw_html][vc_btn title=”També pots descarregar el PDF!” color=”success” align=”center” link=”url:http%3A%2F%2Ftransportpublic.org%2Fwp-content%2Fuploads%2F2021%2F04%2Fmss56.pdf|target:_blank”][/vc_column][vc_column width=”1/3″ css=”.vc_custom_1618992825822{background-color: rgba(201,214,201,0.31) !important;*background-color: rgb(201,214,201) !important;}”][vc_column_text]

[/vc_column_text][/vc_column][/vc_row][vc_row][vc_column][vc_empty_space][vc_column_text]Les revoltes socials del món àrab han fet més evident que mai la dependència energètica de l’Estat respecte de l’exterior. Pocs s’imaginaven fa uns mesos que les protestes pels drets humans i la llibertat dels ciutadans de Tunísia, i després d’Egipte, Líbia, Algèria, Bahrain, Jordània i Iemen acabarien afectant la balança de pagaments espanyola fins el punt de provocar una rebaixa al preu dels nostres transports públics i la nostra velocitat màxima, dels 120 km/h als nous 110 km/h (pàg. 6-7). I és que Espanya necessita reduir les importacions de cru i la racionalització de la nostra mobilitat és fonamental per aconseguir-ho.

Resulta indiscutible que els automòbils incrementen el seu consum quadràticament amb la velocitat a partir dels 70 km/h, o que l’ús dels transports públics ajuda a reduir la intensitat energètica del transport… però són aquestes mesures suficients per assegurar-nos un futur sense dependre d’un petroli brut i escàs? Segurament tots conclourem que no. Calen canvis molt més profunds per assolir un esquema de mobilitat que sigui energèticament viable i pròsper per a Catalunya.

El primer que caldrà és superar alguns tòpics que han intoxicat el debat energètic, com que la solució a la mobilitat passi exclusivament per un canvi tecnològic als vehicles privats (pàg. 18-19) i la potenciació de les nuclears, la infal·libilitat de les quals queda en entredit en episodis de menys de deu anys, fora de Catalunya (1979, Three Mile Island, USA; 1986, Txernòbil; 1999, Tokaimura; 2011 Fukushima) i també a dins, amb un conat de tragèdia nuclear a Vandellòs el 1989. Afortunadament hi ha espai per a l’optimisme en aquest camp: la producció energètica renovable espanyola supera amb escreix la nuclear (no a Catalunya), i la península ibèrica és, potencialment, la principal font d’energia solar i eòlica d’Europa.

Finalment haurem d’abordar diversos reptes per assolir un model més segur i eficient, no només amb canvis tecnològics sinó també amb canvis d’hàbits. La millora tecnològica del vehicle privat s’haurà d’associar a un pla energètic que potenciï les càrregues nocturnes, mentre caldrà continuar treballant en el canvi modal en l’àmbit de les mercaderies i els passatgers amb propostes innovadores i eficients. Caldrà capgirar la nostra política d’infraestructures de dalt a baix, ara que ja som una de les primeres potències viàries d’Europa (pàg. 12-14). Caldria replantejar-se el Quart Cinturó mentre mantenim uns estrangulaments ferroviaris imperdonables al Corredor Mediterrani (pàg. 22-23) que omplen l’AP7 i la B30 de camions. També ens haurem de  replantejar subvencionar el sistema de transport més depredador d’energia que existeix, l’avió, en rutes on ni tan sols s’arriba al 20 % d’ocupació (pàg. 10-11) per afavorir una política de transports públics i integració tarifària per a tots els catalans i catalanes, que vagi més enllà d’una reducció de tarifes del 5 % durant tres mesos. Necessitem abonaments il·limitats que afavoreixin la fidelització dels usuaris al mateix temps que es potencia un sistema de transport públic català més intel·ligible amb millores notables de freqüència tant als autobusos (proposta de la Vall del Tenes, (pàg. 20-21), com als ferrocarrils. El canvi de Govern a la Generalitat ha creat moltes expectatives i té poc temps i menys diners per actuar, raó que l’obligarà a prioritzar i demostrar fins a quin punt aposta realment per la mobilitat sostenible. Esperem que, ara sí, el Pla Tren 2014, recentment nominat als premis PTx2 de la Unió Internacional dels Transports Públics (pàg. 33) ajudi a superar les frustracions i entrebancs de la nostra xarxa ferroviària.

Ricard Riol Jurado[/vc_column_text][/vc_column][/vc_row]