El transport públic és cosa de dones

Una idea de 2019

Fa 2 anys que fem el Congrés de dones de la PTP, en les proximitats del dia 8 de març.  Vam començar sense pensar-hi massa, seguint una mena d’intuïció sobre l’interès que podia tenir, i també buscant espais de visualització per a les dones que som part de la junta directiva, cada cop més però encara poques.

Tant l’any 2019 com l’any 2020 va haver-hi un centenar d’inscripcions i el balanç va ser molt positiu.  El primer Congrés va permetre conèixer les dades i informació existent sobre els patrons de mobilitat que tenim les dones (hi ha molta cosa !), i també vam sentir les històries de dones amb responsabilitats que van explicar-nos la seva opinió sobre l’espai que ocupen als seus respectius llocs de treball.  En el segon Congrés es tractava de fer més incidència en les discriminacions que es produeixen en matèria de mobilitat.

Ens agradaria anar combinant una perspectiva que faci conèixer les diferencies de gènere pel que fa a la mobilitat i les dificultats encara no resoltes; i alhora reconegui el valor de les nostres aportacions, per criteris de justícia i també pel convenciment que la nostra mirada i experiència és molt útil a l’hora de pensar la mobilitat general.

L’enfocament de 2021

Per aquest any 2021, sabem que no podem fer res presencial i hem dubtat entre fer-ho virtual o no fer-ho.  Al final ens hem inclinat per adaptar-nos a la realitat sense renúncies, i per tant organitzar el Congrés amb format telemàtic i al llarg de 3 sessions diferenciades.  Volem parlar de:

• Introduir un espai d’actualitat on cada any es puguin presentar projectes, estudis o iniciatives sobre mobilitat i gènere. La idea és que pugui ser una referència estable en el temps, de manera que el Congrés de dones de la PTP permeti conèixer què s’està fent en aquesta matèria.  Ens agradaria iniciar un camí d’identificació i validació de propostes interessants.
• La mobilitat extrametropolitana.  La pandèmia ens ha permès prendre més consciència de les diferències en els patrons de mobilitat en l’entorn estrictament metropolità i la resta de Catalunya.  No té res a veure una cosa i l’altra, i afecta especialment les dones com a subjectes d’un tipus de mobilitat més complex.  A més, cal expressar la insuficiència de les connexions en transport públic en aquestes àrees.
• El coneixement de les dones del sector del transport públic, amb explicació d’experiències i perspectives per part de treballadores amb diverses responsabilitats.  No podem obviar que el transport és un àmbit altament masculinitzat, de manera que té interès saber com s’ho fan, aquestes dones, per tirar endavant.

Ho fem una mica diferent

El motor de les trobades que organitzem som nosaltres mateixes, acceptant que la suma de les nostres percepcions crearà un resultat interessant.  No hi ha molta estratègia ni direcció al darrera d’aquest punt de partida tan bàsic i alhora tan transformador.

Volem fugir d’etiquetes, de rigideses, de qualificatius i de grans objectius, de manera que posem en pràctica el que sovint no podem fer en els nostres llocs de treball i altres espais de presa de decisió, que consisteix en saber de la força de les nostres aportacions, apuntar idees de base i a partir d’aquí deixar que es desenvolupin i confiar.  Us reconec l’interès de provar aquesta forma de treballar, que és més divertida que els clàssics plans i programes, ja us ho dic.

El Congrés de 2021 és una nova oportunitat per posar en pràctica aquestes noves maneres de mirar.

Dolors Clavell Nadal

No et perdis cap article de la revista!

Número 64 disponible aquí!