Objectiu Tren 2024 vs Fons Next Generation

[vc_row][vc_column][dt_fancy_title title=”De l’ambició a la continuitat” title_align=”left” title_size=”h5″ title_color=”accent”][vc_empty_space][vc_column_text]Necessitem més ferrocarril.

L’any 2020, en plena crisi climàtica i sanitària, la PTP va presentar Objectiu Tren 2024,  una proposta justificada i prioritzada d’actuacions sobre la xarxa ferroviària i sobre els serveis que s’hi ofereixen amb l’objectiu de doblar la demanda de passatgers en una dècada. Un autèntic full de ruta per avançar decididament cap a una mobilitat més sostenible.

No es tractava d’una reflexió capriciosa. L’emergència climàtica i la contaminació urbana obliguen a una dràstica reducció d’emissions de gasos provinents dels motors de combustió. Per a aquest propòsit el ferrocarril és el millor aliat en el camp del transport, que a Catalunya suposa el 30% de les emissions totals de CO₂. El ferrocarril permet transportar grans fluxos de passatgers a zero emissions, gràcies a que els trens poden utilitzar energia 100% renovable sense necessitat de bateries; i a més ho fan amb la menor accidentalitat de tots els transports.

Ferrocarrils i fons europeus

Aquests avantatges ambientals i socials justifiquen la inclusió de les actuacions en matèria ferroviària com a finançables pels fons europeus Next Generation (NGEU). Per al nostre país, són una oportunitat per a realitzar totes aquelles actuacions pendents per a posar al dia el servei ferroviari, fent-lo més competitiu i constituint un element decisiu de cohesió territorial i social.

Una oportunitat insuficientment recollida als documents Next Generation Catalonia i España Puede, elaborats pel Govern de la Generalitat de Catalunya i pel govern espanyol respectivament. Dediquem aquest primer article a l’anàlisi exclusiu del document català, i deixem per al proper número el comentari de la proposta del govern central, que ha sortit quan la revista ja estava en fase de maquetació.

Next Generation Catalonia

La proposta catalana inclou onze projectes amb l’etiqueta de mobilitat. D’aquest onze projectes, tres tenen una relació incerta o marginal amb el transport públic, cinc són susceptibles de ser aplicats preferentment al vehicle privat i/o tenen un rang d’aplicació limitat per als vehicles de transport públic, només tres es destinen específicament a la mobilitat sostenible, i només un va destinat a la millora de les infraestructures ferroviàries.

Cinc projectes semblen adreçats preferentment al vehicle privat, aportant poc al transport públic. L’electrificació de la mobilitat és positiva, però no el resultat serà molt diferent si s’aplica a les flotes amb un elevat ús quotidià (transport públic, taxis, vehicles de repartiment de mercaderies…) o indiscriminadament, incloent vehicles privats en els que la baixada de bandera energètica (energia consumida en el procés de fabricació) té un major impacte relatiu. A més, un simple canvi de vehicle amb motor de combustió a elèctric no ens resol les problemàtiques de congestió, utilització abusiva de l’espai o d’exclusió de col·lectius que no tenen accés al vehicle privat.

Pel que fa al ferrocarril, l’únic projecte presentat proposa centrar l’esforç inversor en la extensió de metro i línies urbanes de FGC a l’àrea de Barcelona, on la densitat de la xarxa de metro és ja de les més elevades d’Europa, i atén insuficientment les necessitats de les corones exteriors i de la resta del territori, que és on hi ha una major mancança de transport públic. Trobem a faltar els projectes tramviaris del Vallès i les extensions proposades a Badalona i al Baix Llobregat, els carrils bus a les vies d’accés a les grans ciutats, la realització dels intercanviadors pendents, i d’accions coordinades amb altres administracions que permetin realitzar les actuacions amb major retorn social i ambiental, sigui quina sigui la titularitat de la xarxa a millorar.

Next Generation Catalonia no  atén suficientment la necessitat d’avançar cap a una  mobilitat sostenible, planteja unes actuacions desequilibrades entre mobilitat privada i mobilitat en comú, desaprofita l’oportunitat de realitzar actuacions ferroviàries urgents amb el finançament disponible i prioritza l’electrificació indiscriminada dels vehicles per damunt del canvi modal. En la seva formulació actual, els NGEU a Catalunya poden ser una oportunitat perduda per avançar de manera efectiva cap a la mobilitat sostenible.

La PTP efectuarà un seguiment dels projectes NGEU

Des de la PTP ens proposem efectuar un seguiment acurat de les actuacions en matèria de mobilitat que es financin amb els NGEU, en la línia de la cogovernança i intervenció de les entitats ambientals i socials propugnada per la Unió Europea. Amb aquest objectiu, la PTP participa activament a PROSOXI: Observatorio para la transición ecológica socialmente justa ( https://prosoxi.es/ ), una aliança d’entitats del tercer sector que vetllarà per a que els projectes que es dissenyin i executin sota els NGEU no es desviïn dels objectius socials i ecològics, exigint a les administracions que s’estableixin mecanismes d’informació, transparència, participació i supervisió adequats en els que hi puguem participar com a societat civil organitzada.

Per a saber-ne més: NEXT GENERATION CATALONIA: una proposta insuficient per a la mobilitat sostenible | Promoció del Transport Públic (transportpublic.org)

Redacció de l’oficina tècnica[/vc_column_text][/vc_column][/vc_row][vc_row][vc_column][vc_cta h2=”No et perdis cap article de la revista!” txt_align=”center” color=”green”][/vc_cta][vc_btn title=”Número 64 disponible aquí!” color=”success” size=”lg” align=”center” link=”url:https%3A%2F%2Ftransportpublic.org%2Fmss64%2F”][/vc_column][/vc_row]