Desenvolupament del III Congrés

El transport públic és cosa de dones

Enguany hem fet un Congrés de dones que d’alguna manera estabilitza la seva celebració, ja que és el tercer. Vist l’èxit de les tres convocatòries, tant pel nombre de persones inscrites com pel nombre d’administracions i organitzacions que ens han donat suport, des de la PTP i des de Col·lectiu Punt 6, creiem que és el moment d’atorgar-li un reconeixement estable i que ja ens podem comprometre a organitzar-lo anualment, al voltant del 8 de març.

Amb aquesta idea, tot i que no volem fer plantejaments rígids que ens tanquin possibilitats d’adaptació a les circumstàncies, sí que trobem útil que cada any s’expliquin experiències que s’hagin desenvolupat fins al moment en matèria de dones i mobilitat.  No hi ha tants espais per pensar sobre aquesta qüestió, i ens agradaria que el Congrés pogués ser l’espai estable d’exposició i debat de les iniciatives que hagin sorgit cada any.

Dit això, us fem un breu resum del que vam poder compartir en el III Congrés, celebrat virtualment els dies 17 de març, 24 de març i 7 d’abril de 2021.

Primera sessió

Després de la presentació institucional, la conferència inaugural la va assumir Paula Soto Villagran, especialista en mobilitat amb perspectiva de gènere a Ciutat de Mèxic. La Paula ens va fer una interessantíssima reflexió sobre com la mobilitat afecta els models urbans i a la inversa, com un determinat model de ciutat afecta com ens movem.  És a dir, no hi ha res neutral, tot influeix i cal adonar-nos-en.

Des d’aquest punt de vista, incorporar la mirada de les dones permet prendre consciència que no només ens desplacem sinó que en realitat “ens movem”, que és una forma de defensar una perspectiva més àmplia que la tradicional, que només es fixava en el temps de trasllat per anar a la feina i tornar a casa. Nosaltres ens movem per a més motius i en itineraris més diversos, de manera que escoltar les nostres experiències és enriquir l’enfocament, millorant les nostres vides i les de tothom. Resulta que a Mèxic ni tan sols es recullen dades dels viatges més curts perquè no s’associen a desplaçaments, sinó a les cures (!).  Val a dir, això sí, que volem que tothom es mogui per aquestes finalitats més diverses que el treball, i que no tenim cap desig de perpetuar els rols de gènere sinó de combatre’ls.  Avui totes som treballadores i cuidadores i el que volem és que els homes també siguin cuidadors, no que se’ns associï a les cures eternament, ja que seria una total regressió.  És a dir, visualitzem la nostra experiència per compatir-la, no per a cronificar-la.

En la sessió també es va destacar que un dels greuges més rellevants a l’Amèrica llatina, en relació amb la mobilitat i les dones, és l’anomenada mobilitat restringida derivada de la percepció justificada d’inseguretat, violència i por.  I aquí va entrar la participació d’altres dones moderades per Maria Peix Batet (AMB):

• Berta Fauró Canadell i Blanca Moreno, d’Institut Cerdà i Consultoria MIT per explicar el Pla contra l’assetjament al transport públic de l’ATM
• Virgina Poggio, de la Secretaria de transport de la Ciudad Autónoma de Buenos Aires.
• Alice Abreu, regidora de salut i acció social i Loide Massangaie, subdirectora de transport públic de Maputo (Moçambic)

Ens van constatar amb dades que formem part de territoris diferents, però amb reptes similars que és imprescindible erradicar les causes.  Tenim dret a sentir-nos segures a tot arreu, en espais públics i privats.

Segona sessió

Va ser una sessió fresca i espontània, que va servir per escoltar i entendre l’experiència subjectiva de diverses dones que treballen en tasques d’operació, planificació i direcció en el sector del transport públic. Va moderar i aportar la seva interessant experiència Marta Serrano Balbuena, gerent l’EMT València i fundadora de la xarxa Mujeres en Movimiento (MeM). Les ponents van ser:

• Ana Laura Morais, directora de planificació de la mobilitat del Metro de Panamà.
• Marisa Chacón Pérez, conductora de l’empresa Mohn (grup Baixbus)
• Teresa Carrillo, gerent de l’IMET
• Anabel Arévalo García, cap de coordinació de Rodalies de Catalunya.

En les exposicions es van tocar aspectes rellevants, com el fet que la nostra percepció canvia quan, encara que no provinguem del feminisme, decidim “fixar la mirada” i observar les mostres de misogínia i exclusió que existeixen. Fer aquest exercici ens pot ajudar a comprendre desigualtats que a vegades senzillament no veiem. En aquest sentit, s’exposaren experiències reveladores del biaix masclista que impregna els nostre entorn, com ara el qüestionament de la capacitat d’una directiva per part de persones que mai s’havien atrevit a qüestionar a un home “tradicional”; o la lluita que significa conduir un autobús i superar els estereotips de gènere que ens associen a pitjors conductores (“mujer al volante, peligro constante”).  Explicar-ho i, fins i tot, posar-hi humor és una bona manera de fer-ho visible i de combatre-ho.

També es va parlar de com l’edat pot ser un element discriminatori.  Amb això veiem que, al final, l’estàndard de pretesa normalitat és tan limitat que cada cop hi ha més gent que se’n sent exclosa, i està bé que les dones ho fem veure, això.

Finalment, es va fer palès que no tots els operadors de transport tenen integrada la mirada de gènere en els seus procediments o actuació, ja que s’afirma que no hi ha dades sobre qüestions que potser senzillament no s’han avaluat.

Tercera sessió

L’últim dia va permetre una interessant aproximació entre les dones urbanites i les que viuen fora dels àmbits més poblats o metropolitans.  El coneixement és el que permet la comprensió, i per això, és fonamental que donem a conèixer diferents experiències quotidianes.  Elles van ser:

• Moderadora: Núria Pérez Sans, co-vicepresidenta de la PTP
• Marta Pallaràs Blanch, docent i investigadora. Desenvolupament local, estudis territorials, de muntanya i de gènere
• Carme Freixa Bosch, Associació Catalana de Micropobles
• Núria Rossell Matas, Associació de dones del Món Rural

En aquesta sessió es va fer palès que al món extrametropolità hi ha unes problemàtiques de transport molt allunyades de les que es perceben a les ciutats. En entorns rurals no és imaginable viure sense carnet de conduir, i qui no pot tenir-lo pateix especialment per moure’s a cobrir les seves necessitats bàsiques (gent gran, criatures, persones migrades, persones amb problemes de mobilitat…). D’alguna manera, l’únic transport col·lectiu que es visualitza als espais rurals és l’escolar i algunes experiències interessats de transport a demanda, més adaptades a les necessitats. Però cal resoldre molts dèficits (la intermodalitat, especialment) i fer-ho de manera assenyada i proporcionada, acceptant que no podem tractar de manera igual allò que és desigual.

Amb tot aquest bagatge continuarem defensant la nostra presència en el món de la mobilitat, convençudes que tothom hi guanyarà i felices de ser-hi per veure-ho i celebrar els avenços que es vagin produint.  L’any vinent parlarem de més qüestions i intentarem mantenir un estil que ja s’ha convertit en una característica: expliquem les nostres experiències per ampliar el focus de totes les mirades i gaudir conjuntament de les passes endavant que donem.

Ens veiem el proper any!

Dolors Clavell Nadal i Núria Pérez Sans

Vicepresidentes de la PTP

No et perdis cap article de la revista!

Número 65 disponible aquí!