Menu
Menu
Certament és innegable que l’estat espanyol té unes carreteres de pagament de les més cares d’Europa, a més a més, sense transparència sobre manteniment vs benefici. Això fa que, segons el territori, el peatge es percep d’una forma diferent i aquí entren els nostres socis per a donar veu a les inquietuds que hi ha.
Què opinen els nostres socis i el territori?
Cal mantenir els peatges fins que no hi hagi alternativa
La posició general és clara, malgrat s’obre un interessant debat sobre les alternatives ofertes al territori. Es posa en comú que cal invertir en oferir alternatives en transport públic des del primer dia d’implantació dels peatges per garantir el detriment del vehicle privat, prioritzant sempre el servei ferroviari que els serveis per carretera. El model que cal defensar queda consensuat sense problemes: no podem perdre els peatges, cal que es proposi un model amb una clara funció orientadora de la mobilitat i afavoridora del reequilibri territorial. Per una part, ha de fer més atractiu i més econòmic, l’ús del transport en comú allà on existeix una oferta suficient, per l’altre ha de permetre dotar d’un millor transport públic als territoris que presenten majors mancances en aquest sentit.
Cal garantir també actuacions en carreteres secundàries, evitant que aquestes absorbeixin trànsit de pas
El transport públic ha de ser un element clau en el canvi modal, és per això que s’insisteix i es reclama incidir més en el finançament del mateix. Les vies gratuïtes, estem d’acord, fomenten l’ús del vehicle privat en detriment del transport públic. I no parlem només de distàncies curtes entre dos municipis, sinó a nivell de tot l’estat. Per tant, és necessari un pla que garanteixi la creació d’un sistema públic de pagament arreu de l’estat que afecti tant al cotxe (i moto) com al transport de mercaderies per carretera.
Però, quin tipus de sistema? Els peatges són abusius en algunes zones, el pagament per quilòmetre és el més just segons una part dels nostres socis. Tanmateix, existeix també l’opció del pagament per vinyeta, menys popular, però que tampoc perd força quan parlem de curt termini. El que és ben cert és que no podem seguir amb un sistema privat de peatges, però tampoc volem donar lliure accés a les ciutats sense cap tipus de consciència del cost ambiental que això suposa i menys quan s’estan plantejant taxes de congestió a les àrees metropolitanes. L’eliminació dels peatges en vies d’alta capacitat dificulta la implantació de les taxes urbanes de congestió a les àrees metropolitanes. Aquests dos sistemes haurien d’anar coordinats i complementant-se l’un a l’altre.
Amb tot això, sempre comptant amb polítiques de descomptes, malgrat calgui ser prudents a l’hora de considerar descomptes a “residents”, ja que podríem entrar en un greuge comparatiu segons a quines zones. Tanmateix, cal tenir en compte, com a darrer apunt sobre les reflexions de la PTP durant la jornada de treball, que el cost d’un peatge amb les característiques que estem plantejant seria molt menor als de l’actual sistema privat.
I què responen els socis a les preguntes plantejades?
Els peatges han de servir per afavorir el canvi modal, reduir la congestió i afavorir l’equilibri territorial. El sistema podria aplicar bonificacions per als vehicles de baixes emissions, per als d’ús compartit, i/o modular el seu cost en funció del dia i l’hora en que s’efectua el trajecte.
Així doncs, després d’aquesta jornada de treball podem afirmar que des de la PTP propugnem l’establiment d’un sistema de titularitat pública i amb destí finalista dels recursos generats: manteniment i millora vies, mobilitat sostenible i transport públic, i salut. És preceptiu establir un sistema de peatge extensiu a totes les vies d’alta capacitat, general per a tot l’estat.
Les conclusions passen per la conveniència de les opcions que vinculen l’import a pagar amb els recorreguts efectivament realitzats (vinyeta dinàmica) i la necessitat d’establir bonificacions en funció de l’ocupació del vehicle (afavorint VAO), de les característiques pel que fa a les emissions (penalitzant els vehicles més contaminants) i l’oportunitat que significa la modulació del peatge en funció del dia i hora en que s’efectuï el desplaçament (laborable, festiu…) i de l’existència de transport públic alternatiu.
Com a reflexió final, cal tenir en compte que no calen grans macro-projectes tecnològics per a idear un sistema de recaptació eficient, existeixen opcions ja pensades que permetrien crear un model fàcil i just. La pregunta és: Administracions, Estat i Generalitat de Catalunya estan disposades a avançar i accelerar aquesta qüestió urgent i fonamental en un constext de transició socioecològica i necessària per al compliment dels objectius de canvi climàtic?
Georgina Montesinos Zaragoza
Enginyera de camins i secretària de la PTPNo et perdis cap article de la revista!Número 65 disponible aquí! 
