La Revolta Escolar

Cada vegada més famílies diem prou a l’actual model de ciutat De casa a l’escola, de l’escola al parc i del parc a casa. Aquest és el dia a dia dels meus fills, de 5 i 8 anys. Una existència compartimentada, sense massa marge de maniobra. Sortir d’aquests espais segurs, sense la vigilància d’un adult, suposa avui en dia posar en risc la seva integritat. Per això al parc hi han posat una tanca, per això no els deixem anar sols a escola o a comprar el pa. Els seus desplaçaments, majoritàriament a peu o en autobús i sempre acompanyats per un adult, són trajectes sorollosos i estressants; per no dir perillosos. Alguna vegada ens hem plantejat la bicicleta, però no ens hi atrevim. Al carrer tot és fet i pensat a benefici de cotxes i motos: dos i tres carrils de circulació, prioritat semafòrica, xamfrans i voreres convertides en aparcaments. A ells tan sols els resta caminar per la vorera-pàrquing, tot esquivant alguna moto o patinet que hi circula. L’altra opció, esperar pacientment a la parada de l’autobús veient com la riuada constant de cotxes i motos va passant, sorollosa i perillosa, a pocs metres. Aquesta és la ciutat en la qual vivim. I aquest és el dia a dia de molts infants i moltes famílies, no tan sols a Barcelona sinó també a les principals ciutats i pobles del país. Després d’anys d’incentius a l’ús del vehicle privat, aquest s’ha convertit en el rei absolut de l’espai públic. El seu domini és tal, la seva hegemonia és tan brutal, que hem normalitzat els greus perjudicis que comporta. De dades que ho ratifiquen n’hi ha moltes. N’he escollit tres de significatives: Primera. Segons dades de Guàrdia Urbana, a la ciutat de Barcelona es produeixen més de 200 atropellaments a menors d’edat cada any. En altres paraules, un nen o una nena és atropellat cada dos dies. Segona. L’Agència de Salut Pública de Barcelona, en el seu últim informe sobre contaminació ambiental, estima que un de cada tres casos d’asma infantil a la ciutat és fruit de la contaminació de l’aire. És a dir, pel sol fet de viure en aquesta ciutat i sense cap predisposició de risc prèvia, cada any 525 infants de Barcelona contrauen una malaltia respiratòria crònica que els acompanyarà el resta de la seva vida. I tercera. La Societat Catalana de Pediatria va alertar recentment en el seu informe Posicionament sobre salut i medi ambient de la infància i adolescència en temps de COVID-19 que calen “mesures urgents per millorar la qualitat de l’aire a prop dels centres educatius”, ja que la contaminació atmosfèrica pel trànsit motoritzat “és un dels principals factors de risc per a la salut dels infants”, a més de “fomentar la mobilitat activa per al desplaçament al centre educatiu i augmentar el contacte amb la natura”. És a dir, les nostres ciutats s’han convertit en uns indrets insegurs i que a més no garanteixen la salut dels seus habitants, especialment dels infants. Fet aquest que a moltes famílies ens fa qüestionar, per responsabilitat, si fem bé de viure-hi i fer créixer les nostres filles i fills en aquest entorn. I ens fa evident que hem arribat a un punt de saturació del sistema que fa ineludible replantejar-nos el model. No pot ser que la mobilitat d’uns pocs -segons dades de l’AMB la mobilitat en vehicle privat representa tan sols un 26% dels desplaçaments que discorren per Barcelona- tingui uns costos tan alts i tan greus per a tota la societat. Davant d’aquests fets, davant d’aquestes evidències, cada vegada som més famílies, veïnes i veïns que no acceptem restar de braços plegats i per això, entre altres iniciatives, hem impulsat la protesta que hem anomenat com a Revolta Escolar. Un moviment en el qual participem activament 53 Associacions de Famílies d’Alumnes (AFA) de la ciutat de Barcelona, i que s’ha estès ràpidament per altres municipis de Catalunya i també fora del país. És la protesta que cada dos divendres talla el carrer davant de cada escola per reclamar uns entorns escolars més segurs, amb menys contaminació i menys soroll. Una pacificació i millora ambiental dels entorns escolars que passa, ineludiblement, per restar-li espai al cotxe.

Foto Revolta Escolar. Link.

La manera com tracta una ciutat als seus infants i a les seves escoles és el mirall de què som com a societat. La manera com tracta una ciutat als seus infants i a les seves escoles és el mirall de què som com a societat. I ara mateix, no podem estar gens orgulloses de com s’estan fent les coses. Els nostres infants no mereixen aquesta situació que els condemna a un present negre, perillós, envoltat de fum, contaminació i soroll. No és un tema d’impediments tècnics, és un tema de prioritats polítiques. No podem concebre que els nostres polítics, davant una problemàtica que posa en risc la salut, el benestar i fins i tot la vida de les persones més vulnerables a les que representen, els infants i joves d’aquesta ciutat, no actuïn amb més urgència i contundència. Governar significa prendre mesures, establir programes, realitzar accions que repercuteixin en el benefici de la majoria dels ciutadans. Aquests són els paràmetres que han de guiar les accions de les polítiques transformadores. I en aquest sentit, treure-li espai al cotxe suposa uns beneficis tan clars, tan directes, que no podem perdre ni un minut per impulsar-ho. És l’hora d’apostar per la mobilitat activa i el transport públic, compartit i sostenible. Tot és un tema d’incentius.

Foto Joanna Chichelnitzky. Link.

Quan mirem la nostra ciutat, sembla com si els cotxes haguessin estat sempre presents. Però si mirem enrere, les ciutats ja eren ciutats, pròsperes i dinàmiques, abans de l’arribada d’aquests a inicis del segle passat. I si comptem, tan sols ha estat en aquests últims cent anys que les ciutats s’han vist completament transformades per l’arribada massiva d’aquest mitjà de transport tan invasiu i perjudicial.  En aquest sentit, estic convençut que en els anys que venen aquest model es revertirà. Les ciutats tornaran a ser per les persones i no pels cotxes. I de la mateixa forma que els nostres avis jugaven al carrer, els nostres fills i nets aviat ho tornaran a fer. Esperem que així sigui. Guille López Impulsor de la Revolta Escolar i soci de la PTPNo et perdis cap article de la revista!Número 65 disponible aquí!