El 6, 7 i 8 de juliol de 2018 es va preparar un viatge per conèixer el transport públic de Munic.

Munic, München en alemany, és la capital de l’estat de Baviera, 3a ciutat alemanya en població i tot un referent en matèria de mobilitat sostenible. La capital compta amb una població de milió i mig d’habitants, similar a Barcelona ciutat, i una regió metropolitana de 2,7 milions, pràcticament la meitat que regió metropolitana de Barcelona (àmbit provincial), amb 5 milions. Comptant tot l’àmbit regional, els muniquesos fan servir el transport públic pràcticament el doble de vegades que els barcelonins, 262 viatges per habitant i any sobre 195.

Com a Barcelona, Munic disposa d’un casc antic pràcticament de vianants, però diverses diferències pel que fa la gestió de la mobilitat:

  • La ciutat compta amb una densa i eficient xarxa de metro i ferrocarril suburbà (S-Bahn) travessant el centre de Munic de forma subterrània, i que van aparèixer en escena a partir de 1971 i 1972 respectivament, 40 anys dels primers túnels ferroviaris barcelonins. El disseny “recent” d’aquesta xarxa ha permès crear intercanviadors de gran eficiència, tant entre línies subterrànies com amb el transport públic de superfície.
  • A diferència de Barcelona, el tramvia mai no ha desaparegut i compta amb 13 línies -també pel centre- que han estat ampliades a les darreres dècades. Entre 1996 i 2004 es va aplicar una reforma semafòrica a la ciutat (sistema LZA) per afavorir el tramvia sobre 71 km de línies, que ha permès assolir una velocitat mitjana de 20,2 km/h, reduir costos operatius i incrementar els passatgers a 10 línies.
  • Els autobusos també són protegits mitjançant la creació d’11 línies Metrobus sobre les quals es va aplicar també mesures de protecció semafòrica a partir d’una prova pilot al 1995 (Programa federal Mobinet), i a partir de 2006 de forma general a les línies Metrobus (sistema LZA).
  • A la ciutat els autobusos urbans, metro i tramvies són operats per MVG (Münchner Verkehrsgesellschaft mbH), equivalent a Transports Metropolitans de Barcelona, mentre que els serveis suburbans i de rodalies/regionals són operats per Deutsche Bahn (DB), equivalent a Renfe.
  • Tots els transports públics operen sota un mateix sistema tarifari sobre 176 municipis ordenat per la MVV (Münchner Verkehrs- und Tarifverbund), que no requereix validació a cada transport, des de 1972, i que igual que l’ATM (Autoritat del Transport Metropolità de l’Àrea de Barcelona), i coordina un sistema d’abast provincial. L’ATM coordina un sistema tarifari sobre 296 municipis, tot i que sobre un àmbit territorial inferior.
  • El pes dels modes ferroviaris a Munic és superior que a la regió metropolitana de Barcelona: 75% front el 62%. El motiu és que la xarxa de trens suburbans muniquesa és molt més extensa i mallada que la de FGC i Rodalies, així com un pes del tramvia molt més important. El metro té un pes similar als dos àmbits.
  • Igual que a Barcelona, hi ha una elevada concentració d’usuaris a les estacions centrals dels túnels passants del sistema ferroviari suburbà / regional. Actualment Munic està construint un segon túnel per a trens suburbans. Barcelona ja té dos passants ferroviaris per als trens de Rodalies

  • El nombre de P+R de Munic és de 28.300 places, mentre que el de la RMB és de 21.050 incloent FGC i Renfe.

 

Després del viatge s’ha confeccionat un document amb les principals característiques estudiades i observades al transport públic de Munic, així com 4 infografies incloses a l’àlbum fotogràfic de facebook de la visita:

 

 

 

Activitat realitzada amb el finançament de l’Àrea Metropolitana de Barcelona