L’Associació per a la Promoció del Transport Públic (PTP) proposa a les forces polítiques de la ciutat considerar diverses propostes i estratègies de mobilitat per millorar la qualitat de vida, el medi ambient i les oportunitats de la ciutadania. La PTP és una organització no governamental fundada a Barcelona l’any 1993 que treballa per impulsar l’oferta i ús del transport públic i la mobilitat sostenible a tot el país.
Finalitat de les polítiques de mobilitat sostenible
Cal desenvolupar una mobilitat més sostenible per tal que la ciutat millori en aquests aspectes:
- Sostenibilitat
- Accessibilitat
- Seguretat
- Eficiència
- Qualitat de l’aire
- Salut
- Contaminació
- Dinamisme econòmic
- Integració d’institucions
- Participació ciutadana
Regidoria de mobilitat
La política de mobilitat forma part de totes les àrees d’un ajuntament. És transversal i no es pot desenvolupar sense la implicació del conjunt de serveis: urbanisme, medi ambient, obres, policia local, serveis socials, serveis en general…
S’ha de potenciar la regidoria de Mobilitat dotant-la de més recursos, tant econòmics com de personal. El canvi climàtic i la contaminació fan que les polítiques de mobilitat i les de medi ambient s’hagin de fomentar al màxim.
Compliment del Pla de Mobilitat Urbana i el Pla de Mobilitat Elèctrica:
- Seguiment del Pla de Mobilitat 2018-2024
- Començar a preparar el nou Pla 2025-2031
- Avançar en l’aplicació del Pla de Desplaçaments d’Empresa de l’Ajuntament.
- Apostar perquè la renovació de la flota de vehicles de l’ajuntament es faci amb carsharing elèctric cooperatiu.
- El Consell de Mobilitat com a eina important de la ciutat. Cal més reunions i més informació.
- Potenciar la setmana de la Mobilitat Sostenible i Segura:
- Preparació d’activitats per a dur a terme durant la setmana
- Elaboració de materials
- Incentivar la participació ciutadana
Eliminar barreres arquitectòniques
La promoció de la bicicleta i l’increment d’ús de ginys de mobilitat personal ha de respectar la integritat i seguretat de les persones que van a peu. Cada municipi ha de reflexionar sobre quina és la millor estratègia, prenent en consideració quines són les condicions per compartir espais amb els vianants (voreres) i quines per compartir espais amb els vehicles rodats (calçades).
- Crear xarxes d’itineraris sense barreres arquitectòniques per a vianants. Aquests itineraris han d’estar dotats de bancs i fonts d’aigua, i suficientment ombrejats.
- Assegurar el lligam entre les zones de vianants del centre i els barris.
- Incrementar les àrees convertides en zona de vianants als barris.
- Planificació de les mesures per tal que totes les persones es puguin moure amb comoditat i seguretat per la ciutat.
- Adaptació de les parades d’autobús.
- Senyalitzar adequadament els passos de vianants.
- Elevar els passos de vianants, perquè sigui el cotxe el que redueixi la velocitat en passar-hi, o la vorera al voltant d’ells per a donar més seguretat i visibilitat al vianant i als conductors. La llargada del pas de vianants ha de ser la mínima possible, just l’espai per creuar els carrils de circulació.
- Cal assegurar que, a la nit, la il·luminació sigui suficient com per a que els trajectes a peu o en bicicleta es facin més segurs i còmodes.
- Per tal de garantir la seguretat dels vianants i ciclistes cal controlar la velocitat dels vehicles, col·locant panells informatius amb leds que informin de la velocitat del conductor.
Rutes escolars segures
- Cal establir itineraris a peu des dels principals orígens fins a les escoles.
- Aplicar al 100 % el Pla “Entorns escolars segurs i saludables” elaborat a Granollers per l’accés a les escoles.
- Fer campanyes a les escoles per potenciar l’accés a l’escola a peu, amb bicicleta i transport públic. Intentant disminuir l’accés amb vehicle privat.
Centres d’activitat econòmica
- Intentar, conjuntament amb l’ATM, que a tots els polígons de la ciutat es facin plans de mobilitat i d’accés al polígon. En aquells que siguin compartits amb altres municipis, aquests haurien també de participar.
- Seguiment i compliment de les mesures previstes en l’informe de la Taula del Vallès Oriental AVANÇA del juliol 2021.
- Creació d’un grup de treball de polígons en el Consell de Mobilitat amb participació d’Empreses i Sindicats.
- Transport públic específic d’accés als Polígons.
- Creació de la figura del gestor de mobilitat als polígons. Coordinarà les polítiques de mobilitat de cada polígon. Servirà d’enllaç entre empreses, treballadors i ens de mobilitat per dissenyar els desplaçaments cap a l’empresa.
- Cal assegurar l’accés als centres d’activitat econòmica a peu i amb bicicleta.
-
Mobilitat amb bicicleta
- Carril bici segregat on sigui possible. Cohabitació cotxe i bici a les xarxes secundàries.
- Enllaçar el carril bici del Passeig de la Ribera amb el carril bici del Camp de les Moreres, a través del Pont de la Carretera de Caldes, carrer Roger de Flor i del carrer Lluís Companys.
- Allargar el carril bici del carrer Girona fins al carril bici del carrer Esteve Terrades.
- Introduir la bicicleta entre els vehicles municipals.
- Adquirir “cargobikes” per oferir-les a la ciutadania en forma de cessió o lloguer temporal per tal de reduir la dependència del cotxe per activitats que requereixen el transport de materials voluminosos (mudances, determinades compres…).
- Aparcaments de bicicleta segurs.
- Crear registre de bicicletes.
- Xarxes de connexió amb la conurbació, la comarca i les xarxes intercomarcals.
- Col·laborar i potenciar les entitats que donen suport a l’ús de la bicicleta
Camins interurbans
- Habilitar i senyalitzar camins a peu entre municipis, aprofitant camins preexistents. L’objectiu és evitar la circulació a peu pel voral de la carretera, una pràctica existent actualment i perillosa.
- Coordinar-ho també amb l’accés a les estacions de tren des dels municipis propers.
- Col·laborar amb l’Ajuntament de Les Franqueses per tal que el camí paral·lel al riu Congost, entre el pont de l’R3 i el pont de la Ronda Nord, estigui en bones condicions. Es tractaria d’enllaçar el Parc del Lledoner amb els Parcs del Falgar i de la Verneda. Aquest camí és molt utilitzat per vianants i ciclistes.
Transport públic
Cal aconseguir que el transport públic generi confiança.
Granollers i la seva àrea d’influència. Cal superar el TRANSGRAN creant un servei de transport públic per a tots els municipis que generen mobilitat entre ells i Granollers. Això implica:
- Més autobusos, més freqüència, més informació, transport nocturn a la demanda
- Millorar la xarxa intraurbana, creant noves línies que arribin a tots els barris de la ciutat
Les parades de bus queden lluny de centres com el mercat de Sant Carles, de l’ambulatori o de la pròpia Oficina d’Atenció Ciutadana. Cal dotar al carrer de Sant Jaume d’accés amb transport públic.
Participar amb els ens adequats per tal de:
- Incrementar la freqüència de l’R2 des de Sant Celoni a Les Franqueses – Granollers Nord
- Fer canvis a l’R8 per incrementar la freqüència a 30 minuts i en hores punta a 15 o 30 minuts; afavorirà anar a l’Autònoma o accedir a Granollers, i al mateix temps s’incrementaria el servei a l’estació Les Franqueses-Granollers Nord. El recorregut ha de començar a Sant Celoni i acabar a Vilafranca del Penedès.
- Fer un seguiment del desdoblament de l’R3. Cal assegurar que durant els talls per obres els usuaris tinguin un transport alternatiu suficient. Utilitzar la Xarxa C-17, el Consell Comarcal, la Conselleria de Territori i Adif per tal que el desdoblament i els talls 2023 i 2024, tres i cinc mesos respectivament, tinguin el menor impacte possible per als usuaris.
Finalment, també demanem quant a intermodalitat bus-tren:
- Millorar la informació tant del transport urbà com de l’interurbà.
- Renovar i millorar el manteniment de les parades de bus.
- Millorar l’intercanviador modal de la plaça Serrat i Bonastre.
- Desplaçar l’estació d’autobusos al costat de l’estació Granollers-Centre.
Aparcament
- Aparcaments dissuasius a l’entrada del nucli urbà ben servits per bus.
- Aparcaments suficients a les estacions ferroviàries, tant per a cotxes com per a bicicletes.
- Les zones blaves han de garantir una suficient rotació.
- Possibilitat que els agents de zona blava puguin controlar les zones de càrrega i descàrrega i els guals.
- Regulació de les zones de càrrega i descàrrega a través d’una aplicació mòbil.
- Ampliar l’àrea d’aparcament d’autocaravanes, dotant-la de punts de recàrrega elèctrica.
Distribució de mercaderies
Redefinir l’accés de mercaderies a la ciutat.
- Cal habilitar espais als polígons perquè els camions en lloc d’entrar a la ciutat puguin traslladar la seva càrrega a vehicles més petits i més sostenibles.
- Distribució urbana de mercaderies amb bicicleta.
Disminució de la contaminació acústica
- Elaboració d’un mapa del soroll de la ciutat.
- Elaboració d’un pla per disminuir la contaminació acústica.
Zona de Baixes Emissions
S’ha de ser més ambiciós. La zona definida en el Pla de Mobilitat ja marca una zona que podria ser considerada com una de baixes emissions, però té moltes deficiències per poder ser considerada com a tal.
Els carrers que la delimiten tenen molt trànsit, els controls d’entrada són insuficients, els patinets provoquen inseguretat als vianants, els camions de repartiment i els del mercat són massa pesants i contaminants…
L’àrea hauria de ser més gran; cal un estudi de la contaminació de la ciutat i actuar en conseqüència.
Cal veure si faria falta algun canvi urbanístic, com podria ser el perllongament del vial del carrer Rafael Casanova per enllaçar-lo amb la Ronda Nord.
