Menu
Menu
Fa 25 anys de la creació de l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM). Com ho viviu?
Sembla que no pugui ser! Amb molta il·lusió i, els que hi estem gairebé des dels inicis, tenim una sensació de feina ben feta en molts aspectes. En matèria de transport públic hi ha un abans i un després de la creació de l’ATM. Hem creat moltes oportunitats de futur. Ara tenim la necessitat de reforçar el concepte d’autoritat del transport i donar-li l’encaix en el sector des del punt de vista de la coordinació, del consens i de l’establiment d’estratègies.
Quina és la gran diferència de l’ATM respecte les altres autoritats metropolitanes?
La principal diferència és que l’ATM no és titular dels serveis, sinó que és un consorci lliure d’administracions titulars dels serveis. És a dir, nosaltres som titulars del tramvia per designació de la Generalitat, però la resta dels operadors depenen de les administracions consorciades.
I això és una fortalesa?
A vegades pot semblar que no perquè es poden arribar a alentir les decisions, però els consensos són molt forts.
La teva trajectòria professional ha estat gairebé sempre vinculada a l’ATM. Repetiries l’aposta?
No només jo! L’ATM és una escola extraordinària quan estimes el transport públic i la mobilitat sostenible amb els seus reptes i oportunitats. L’ATM és una gran família.
La integració tarifària ha estat el gran èxit de l’ATM?
La integració tarifària va posar l’ATM al món. En un congrés una persona va preguntar què era la integració tarifària. El director general d’aleshores va treure una targeta i va dir: “el boleto único”. Lo del “boleto único”, concepte al qual no li cal més explicacions, ha estat el gran èxit de l’ATM.
Una funció de l’ATM és fixar el marc tarifari. El darrer canvi va afavorir els títols de tarifa plana i penalitzar els de menor utilització, generant molt soroll. Com es valora?
L’objectiu és buscar la manera d’afavorir el client del transport, és a dir, el que utilitza el transport públic per al seu dia a dia, no de forma captiva, sinó voluntària.
La disponibilitat de transport públic no és la mateixa a Barcelona que a les corones exteriors. Superar aquesta diferència és el gran proper repte?
És el gran repte. Barcelona està molt ben dotada, com altres ciutats europees en les quals hi ha una àrea de centralitat i uns entorns més suburbans. Però la gent ha de poder escollir on viu. Per altra banda, potser hem de reinterpretar en què consisteix el transport públic: que és transport públic? El que és finançat per diners públics o el que és servei destinat al públic? Quan una persona necessita transport públic per moure’s en el seu dia a dia, ha de tenir els serveis disponibles. I els serveis disponibles passen per passar de gestionar infraestructures (com a prioritat) a gestionar serveis. Aquest debat ja està tenint lloc a Europa. Hem d’estar alerta i entendre com Europa està confegint l’ecosistema de mobilitat sostenible com una combinació de transport públic tradicional i serveis de mobilitat sostenible que el complementen.
La T-mobilitat ha trigat més del que s’esperava… Incorporar la T-usual és el començament del final?
El començament del final serà quan la gent la tingui de forma natural a la seva butxaca. La T-mobilitat s’ha de veure com una gran oportunitat de digitalització del sistema perquè això vol dir un canvi cultural a la gent.
La T-mobilitat acabarà sent per a tota Catalunya i per a tots els operadors? Ens atrevim a posar dates?
Sí, ha d’arribar a tot Catalunya en els pròxims dos anys.
El lema dels 25 anys és “Per un futur més sostenible”. Quin paper té el transport públic en aquest futur?
El transport és clau. Som el futur del nostre passat, quan algú va ser tan generós com per dir que la integració tarifària tenia sentit i s’hi havia de lluitar. Ara recollim els fruits i ens toca dissenyar el futur. Podem imaginar una ciutat sense transport públic? Crec que no. Però estem en una revolució dins del concepte de transport públic i aquest s’està expandint dins d’un concepte més ampli de serveis al públic. L’anonimització de l’usuari canviarà i tot serà molt personalitzat.
Un clàssic d’aquestes entrevistes: quina és la línia de transport públic de la teva vida?
La línia R1 de Rodalies. La principal, no només l’única, que quedi clar!
