Menu
Menu
CONTEXT. L’amiant és un material aïllant existent a tot arreu del món industrialitzat, molt utilitzat en construccions i vehicles dels anys 60 a 80, dècada en què es van començar a prohibir per la seva relació amb malalties com l’asbestosi o alguns tipus de càncer. Espanya va prohibir les primeres varietats d’amiant a partir de 1984 i la totalitat al 2002. Barcelona té una alta presència d’aquest material, especialment en canonades i cobertes a les nombroses construccions d’aquesta època.
FRIABLE O NO FRIABLE: HEUS AQUÍ LA QÜESTIÓ. Aquest material és potencialment perillós quan es troba descompost en l’atmosfera (estat friable), no quan es troba encapsulat en un altre material i ben controlat. Per això totes les persones afectades per l’amiant intervingueren en fases de construcció, manipulació o trencament d’aquest producte fa molts anys; l’afectació no es produeix per restar pròxim al material. L’exposició a l’amiant dissolt a l’atmosfera es va reduir dràsticament amb la prohibició de l’ús d’aquest material a partir de 2002, en paral·lel a l’establiment de protocols d’identificació i manipulació dels elements ja existents. Però malauradament això no evita les afectacions sobre les persones prèviament exposades a l’amiant entre els anys 60 i la prohibició, que estan essent objecte de vigilància especial.
Així mateix cal recordar que les pastilles de fre amb contingut d’amiant van deixar d’utilitzar-se al metro fa més de 20 anys, al 1996; i que cap de les anàlisis fetes a la infraestructura i trens del metro ha donat positiu en presència d’amiant a l’atmosfera. L’amiant, per tant, no ha de ser un motiu de preocupació per a les persones usuàries. Recomanem a totes les persones preocupades per aquesta qüestió la visita al web Metrorespon.cat, amb preguntes-respostes habituals i un detallat inventari de trens i instal·lacions amb presència d’amiant no friable (no descomposable). Actualment, per tal d’evitar manipulacions indegudes que alliberin les fibres d’amiant, s’ha procedit a l’etiquetatge dels materials que contenen aquest material.
Senyalització de risc elèctric i de risc de manipulació de l’amiant
GREU IRRESPONSABILITAT. L’aparició d’enganxines anònimes al metro amb el missatge “aquest viatge ens pot costar la vida” està generant una preocupació entre les persones usuàries i ciutadania en general del tot injustificable. És una irresponsabilitat confondre la població per a què pensi que al metro s’hi respira amiant quan aquest es troba sota control sense contaminar l’aire. Lamentem aquesta deliberada intoxicació informativa a la societat, precisament en el moment en que més accions correctives i preventives s’han dut a terme per part de TMB.
Enganxines anònimes dirigides a les persones usuàries amb el missatge “Aquest viatge ens pot costar la vida”
En un moment en què és més necessari que mai incrementar l’ús del transport públic en detriment del cotxe, és un gran perjudici generar dubtes sobre la seguretat ambiental del metro cap a les seves persones usuàries. Cada passatger de metro perdut en favor del transport privat empitjora la salut pública de l’àrea metropolitana.
El trànsit urbà és la gran epidèmia urbana. La psicosi per la presència d’amiant al metro està amagant la principal epidèmia de la nostra mobilitat, els òxids de nitrogen i les partícules en suspensió generats diàriament pel trànsit motoritzat de rodament pneumàtica: l’any 2018 a Barcelona va haver més de 250 de morts prematures per contaminació a causa dels òxids de nitrogen i partícules emeses pel trànsit a Barcelona, més de 1.450 ingressos hospitalaris per malalties respiratòries o cardiovasculars, 12 morts i 240 ferits greus en accidents de trànsit i un 57,3% de població exposada a un soroll superior al màxim aconsellat per l’Organització Mundial de la Salut.
Mentre l’amiant generat al passat està sota control i en clara desaparició; els òxids de nitrogen i les partícules es continuen alliberant massivament cada dia i no tenen plans efectius per a la seva reducció. Si el que preocupa de debò és la salut pública, cal posar cada cosa al seu lloc i valorar l’aportació més que positiva del metro al benestar de la nostra societat.
EL METRO: ARA MILLOR QUE MAI. Després d’anys de retallades i silencis sobre l’amiant, és precisament ara quan més s’està actuant; ja sigui en mesures correctives sobre persones potencialment afectades com en l’erradicació total del material a curt i a mig termini. Especialment rellevants són els plans de renovació i ampliació de material mòbil del metro, absolutament imprescindibles per ampliar la capacitat del sistema i fer possible la reducció del trànsit que tothom necessita.
Web amb informació de la Diputació de Barcelona sobre l’amiant
“En primer lloc cal tenir present que la simple presència del material no sempre suposa l’exposició a fibres, hi ha una sèrie de factors que s’han de considerar. El procés recomanat quan hi hagi dubtes o sospites de presència de materials amb contingut d’amiant en un edifici hauria de ser el següent: Identificació de materials sospitosos. Presa de mostres i anàlisis de laboratori per confirmar o descartar el contingut d’amiant.”
Web l’associació americana contra el càncer
“No existe riesgo a la salud si el asbesto está afianzado en productos terminados intactos, tales como paredes y losas. Siempre y cuando el material no sea dañado ni desbaratado (por ejemplo, al taladrar o remodelar), las fibras no se desprenderán hacia el aire.”
Web amb preguntes i respostes sobre la presència d’amiant a TMB
“Existeix cap perill per als usuaris del metro? TMB ha fet i continua fent mesuraments de mostres d’aire en tot tipus d’espais i vehicles, amb resultats sempre negatius pel que fa a possibles escenaris d’exposició al risc d’amiant. Per tant, les condicions ambientals de la xarxa són segures per als treballadors i els usuaris.”
