Editorial: God rejse Ole!
La complexa governança del sistema de Rodalies de Catalunya: entre debats tècnics i polítics.
La Sagrera-Meridiana: un dels nodes referents del transport públic a la capital catalana
Avenços insuficients per a un transport públic de totes: els joves parlen.
Ole Thorson: molt més que un activista.
Punt de mira: les relacions transfrontereres i la tarifació.
2028: oportunitat o amenaça?
Barcelona: reptes pendents pel transport públic.
Nova reforma de Glòries – Gran Via: que sigui favorable al transport públic.
“Dona, migrant i precària”: la importància dels Vehicles de Mobilitat Personal a la societat d’avui dia.
El consultori del Dr. Traffic: anècdotes sobre mobilitat sostenible.
Entrevista – Blai A. Dupasquier: “Hem d’aconseguir donar a conèixer el servei als usuaris i que se’l sentin com un transport propi”.
God rejse Ole!
El passat 31 de març vam rebre amb sorpresa la notícia de la mort de l’Ole Thorson. Com segurament tots sabreu, l’Ole va ser una de les 5 persones que el 1993 van fundar la PTP. Nascut a Copenhaguen, i arribat a Barcelona als anys 70, va ser un pioner a defensar idees per a una mobilitat més sostenible, introduint idees i plantejant debats abans que ningú ho fes a Catalunya.
Ho va ser per la PTP, però també per dues entitats germanes com Catalunya Camina i P(A)T, l’associació de Prevenció d’Accidents de Trànsit, que va fundar i presidir, i amb qui tenim el plaer de treballar conjuntament i de compartir espai en aquest número de la revista. En aquest sentit, part de l’herència de l’Ole Thorson es nota en aquesta voluntat de treball en xarxa i col·laboració que caracteritza les entitats.
Ja ell, juntament amb en Juan Ramón Domínguez i SET, des de l’empresa d’enginyeria INTRA que també va fundar, ens havia acollit a la PTP en les seves oficines, i encara ara ho fa amb Catalunya Camina i P(A)T. Personalment, l’última conversa que vam tenir, parlàvem precisament de com aconseguir una oficina comuna per a les entitats, i de les sinergies que es podien generar si compartíem espai físic.
De tarannà tranquil i formal en les formes, però radical i innovador en les idees, i treballador incansable. És una forma de fer que ha marcat també el caràcter de la PTP i que esperem ser-ne dignes hereus.
Acabo amb un breu repàs de què trobareu en aquest número: des del congrés d’entitats que vam organitzar amb l’European Passenger Federation, fins a temes d’actualitat com el tramvia a Glòries, la reforma de Meridiana i el seu impacte en el servei de bus interurbà, una breu guia sobre qui decideix què a l’hora de gestionar rodalies, o un repte important que es va acostant: com enfocar la renovació de concessions de bus interurbà a tot Catalunya.
I recordeu que aquest darrer trimestre celebrem junts els 30 anys de defensa del transport públic: farem el viatge a Cadis, un sopar i moltes sorpreses més per als nostres membres i simpatitzants! Com podeu veure, en la lluita per a una mobilitat més sostenible, la llista continua sent llarga.
Adrià Ramirez Papell
Presidència de la PTP