Menu
Menu
Dilluns 17 de maig de 2021 la PTP va organitzar una jornada de reflexió i debat sobre els accessos ferroviaris a la ciutat de Barcelona. Un total de 33 socis i sòcies de la PTP van gaudir d’aquesta sessió en directe, participant del debat posterior tant entre els assistents com amb els ponents.
La reivindicació sobre el sistema ferroviari ha estat sempre un dels eixos claus de la PTP, com no podia ser d’altra manera. Un dels punts claus que afecta a tot el sistema ferroviari de Catalunya és l’accés a Barcelona a través dels seus túnels. Aquests tenen un impacte no només en el propi servei ferroviari, sinó també en totes les solucions que fem i plantegem quan parlem de les restriccions de mobilitat a Barcelona (peatges urbans, peatges d’infraestructura, zones de baixes emissions…).
Aquest debat, nascut arrel d’una conversa informal, sobre les ròtules i connexions. Degut a l’interès generat per aquest debat, la PTP va decidir que era d’aquell tipus de xerrades dignes de plantejar més enllà de la intimitat. Plantejar, amb el que tenim i el que està previst, una perspectiva de futur en el servei ferroviari resulta sempre una opció més que interessant per a compartir entre tots aquells que hi tenim interès.
La jornada, distribuïda en tres ponències i un debat final, la podeu tornar a veure al nostre canal de Youtube, en un vídeo exclusiu per als socis que us deixem també enllaçat a la vostra intranet.
En primer lloc, en Jordi Julià va oferir-nos una presentació on va destacar i posar de manifest les actuacions a les entrades nord i sud de Barcelona: “La ròtula de la Torrassa i les actuacions a Sagrera i Montcada: condicions de disseny i futura operatibilitat”.
Amb una primera visió general sobre la capacitat dels diferents mitjans de transports ferroviaris, en Jordi ens va endinsar en com l’explotació es veu afectada per aquestes limitacions.
L’objectiu del Pla de Rodalies hauria de ser aprofitar al màxim la capacitat de les inversions ja fetes, en curs i previstes.
Un dels grans limitants de la capitat, explica Julià, són els encreuaments a nivell, posa com a exemple de bona explotació la línia 9 del metro, on els encreuaments a nivell són pràcticament inexistents.
Destaca també la importància que els nostres trens de rodalies permetin un sistema de càrrega i descàrrega de passatgers similars a un metro, per tal de garantir el correcte funcionament del mateix, posant com a exemple els tipus de trens a Alemanya o Japó, on aquesta situació es dona.
Segons Jordi Julià, els accessos pel Sud, sempre pensant sense cisallaments, des de ròtula Torrassa podem tenir els trens de Vilanova anant tant a Pl. Catalunya com a Pg. de Gràcia, així com els Vilafranca.
Pel que fa al Nord, els Nord han de configurar-se tal que Mataró vagi a Pl. Catalunya i Granollers a Pr. de Gràcia (Sagrera) i Manresa pot anar als dos mentre Vic es queda amb Pl. Catalunya (rótula de Montcada Bifurcació). Això sí, si es dugués a terme la proposta de la Generalitat de connexió de la R3 i R2, els Vic podrien anar a Pg. de Gràcia.
Seguidament, en Pere Macias ens va parlar sobre la capacitat dels túnels passants de Barcelona. Un recorregut per Sants i les estacions del nord de la ciutat, on les circulacions són encaminades pels dos túnels existents i la seva capacitat actual i futura. Macias ens va parlar sobre com podem optimitzar la capacitat d’aquests túnels per tal de garantir un millor accés ferroviària a la ciutat.
En Pere Macias, coincideix amb en Jordi Julià conforme que els diferents models de ferrocarril que tenim disponibles són importants a l’hora de tenir en compte les condicions de capacitat. Afegeix que un primer element condicionant important, a més a més, és l’estació de l’Hospitalet, que obliga a cisallar un 65% dels trens.
La configuració de la rodalia de Barcelona no es tracta d’un metro
No es tracta d’un sistema de rotar, simplement, serveis perfectament cadenciats, per això ens fa falta aquest sistema de ròtules per a tenir uns elements de flexibilitat que permetin actuar amb la màxima capacitat.
Què podem fer per augmentar la capacitat? Pere Macies proposa sis línies d’actuació sobre els serveis per a millorar-la, des de cadenciar fins a l’incorporació de trens amb millors prestacions cinemàtiques i d’embarcament; així com 7 actuacions sobre la infraestructura passant des del 4+4 de Sants fins a la possible implantació de ERTMS.
Per últim, Ricard Riol va presentar les tipologies de servei que es podrien explotar a partir de les operacions. En Ricard explica que Torrassa és una opció, però no l’única opció per a equilibrar el sistema de rodalies.
Cal equilibrar les línies pels dos túnels
Les circulacions del túnels, actualment, les marquen les exigències per línia. Tanmateix, Ricard Riol destaca que no és tant important comptar nombre de circulacions com persones per hora i sentit, per tal de poder comparar, tot i que hem de tenir en compte que també tenim sistemes diferents.
Tal com indicava en Pere Macias, les rodalies no són un metro, ja que els vehicles de rodalies són molt més llargs que un metro o inclús un FGC, de manera que ocupen molt més espai limitant així també la capacitat.
Ricard Riol ens va explicar la dificultat de sincronitzar els trens, amb regionals inclosos i els intervals de 3 minuts, amb dos túnels. Actualment, estan aïllats, però si creuem línies d’un túnel a un altre, podríem perdre fiabilitat. Per tant, l’operació de la ròtula es pot entendre com a canvi d’esquema de línies però amb mass variables i interconnexions, el resultat, pot no ser l’esperat.
En conclusió, segons Ricard Riol, la ròtula de la Torrassa no és encessària per equilibrar el nord-sud, eventualment és suficient amb una connexió per superfície o bé emprar el ramal Aigües. Com a millora a la capacitat, no es pot oblidar invertir en la via doble de la R3, R1 i tercer túnel.
Una de les preguntes que volíem respondre amb aquest acte era: quin és el transport públic que oferim? Des de la PTP, esperem que aquesta petita jornada hagi servit per ampliar i contrastar visions i punts de vista. Podem assegurar que seguirem escoltant als nostres companys i oferint-vos espais on poder aprendre i debatre.
Com a PTP seguirem treballant per a oferir un pla clar sobre què proposem, seguint en la línia dels nostres “Pla Tren”, ja en tercera edició enguany, proposant millores al sistema ferroviari a Catalunya pels propers anys.
