Conclusions de les Jornades Internacionals de sistemes Eficients d’Autobusos
Barcelona, 1, 2 i 3 de febrer de 2006
S’han celebrat a Barcelona aquestes Jornades Internacionals amb un gran èxit de públic i amb una gran qualitat en les comunicacions. S’han presentat experiències rellevants de gestió eficient d’autobús de diverses ciutats d’Amèrica del Nord i del Sud, d’Oceania i d’Europa. Properament, els materials del congrés estaran disponibles en el web de PTP. Tot seguit es presenten les primeres conclusions de les Jornades.
- Els sistemes BRT (Bus Rapid Transit), que garanteixen unes prestacions fins i tot en alguns superiors a les del metro, són un instrument potent que amb pocs recursos aconsegueix organitzar serveis metropolitans de fins 100 o més autobusos per hora. Cal que Espanya comenci a pensar seriosament en els BRT perquè funcionen molt bé, molt econòmics i enormement eficients. Per a fer-los possibles és imprescindible que en els àmbits metropolitans es concretin els esperats carrils BUS-VAO d’entrada a la gran ciutat i equipar-los adequadament.
- En medis urbans densos, com a les nostres ciutats compactes, els BRT són de més difícil implantació, encara que hi ha altres solucions per donar prioritat als autobusos. El camí a recórrer és encara molt llarg. Com han fet altres ciutats, s’ha de donar prioritat a l’autobús sobre el cotxe, per concretar el domini del transport públic sobre el privat, el cotxe, perquè l’interès general ha de primar sobre l’interès particular.
- Pel que fa a la velocitat del bus en medi urbà, la dada és clara: l’autobús es passa la meitat del temps aturat. D’aquí la diferència de velocitat entre cotxe (22 km/h) i bus (12 km/h). Cal incrementar-ne la seva velocitat a partir de criteris de prioritat en la circulació i d’accessibilitat de passatge a les parades.
- El nombre de viatgers que entren a Madrid en autobús, 450.000, front als 100.000 de Barcelona, és el principal diferencial en el transport públic d’ambdues ciutats. No ho és el metro. Barcelona és de les poques ciutats europees que encara no s’ha proposat explotar a fons les possibilitats dels seus autobusos.
- Saludem la proposta de TMB de reorganitzar la xarxa d’autobusos de la ciutat de Barcelona , una antiga reivindicació de la PTP. Amb una xarxa com la presentada, tindrem més transport, més freqüència, i un servei més ràpid i al mateix cost. De nou apareix el concepte d’eficiència tan reivindicat en aquesta jornada. Demanem així mateix que aquesta remodelació es faci amb diàleg amb les entitats i que el pla s’acompanyi amb una bona protecció i prioritats al carrils busos. L’experiència de la implantació de l’àrea verda demostra que si hi ha diàleg les innovacions superen els obstacles.
- Els nostres convidats d’altres països ens han dit que ens podem sentir força satisfets dels nostres transports, com a mínim dels de Barcelona.
- La millora del transport públic no pot limitar-se a les grans ciutats i les seves àrees metropolitanes, cal que arribi a tot el país. Emplacem al Govern de la Generalitat a concretar la promesa electoral continguda en el Pacte del Tinell consistent en dotar d’un mínim d’un servei horari entre les diverses capitals de comarca.
- Saludem la creació de les autoritats del transport metropolità de Girona, Tarragona i Lleida, així com la proposta d’estendre la integració tarifària a tot Catalunya.
- La transferència de Renfe (serveis de rodalies i regionals) a la Generalitat, continguda en els acords polítics d’aprovació del nou ‘Estatut de Catalunya, obliga a canviar les prioritats del govern català. Cal atendre prioritàriament els problemes de transport del dia a dia i no embarcar-se en inversions faraòniques de dubtosa rendibilitat. La base del progrés del transport a Catalunya en els proper deu anys és arreglar els trens regionals del país, millorar els serveis ferroviaris de rodalies de Barcelona i implantar serveis metropolitans a Tarragona, Lleida i Girona. Cal anar ràpidament a doblar l’oferta d’autobús. Aquestes són les mesures de baix cost que milloren la mobilitat en clau sostenible. Més que grans plans d’infrastructures, necessitem plans de mobilitat. Cal, a més, incorporar infraestructures específiques per a l’autobús.
- I, per últim, insistir en la urgència de reforçar els vincles entre l’urbanisme i la mobilitat. L’exemple de la ciutat de Curitiba és paradigmàtic d’aquesta correlació. Instem, per tant, a les autoritats a aplicar totes les previsions de la Llei de Mobilitat de Catalunya.
Barcelona, febrer de 2006