Consideracions sobre l’operatiu de contingència pels talls ferroviaris de Renfe i FGC a l’Hospitalet

• Cal millorar la gestió del trànsit per reduir les afectacions a la mobilitat general
• Necessitem una Autoritat Territorial de la Mobilitat que planifiqui mesures conjuntes

Al llarg d’aquesta setmana s’ha posat en marxa un important operatiu per donar alternatives als usuaris de Renfe i FGC, privats de la circulació ferroviària a causa dels esfondraments causats per les temeràries obres de l’AVE del Ministeri de Foment. Algunes de les mesures aplicades ja havien estat demanades per la PTP en el darrer comunicat de premsa; però malgrat els grans esforços de Renfe, l’EMT, els operadors d’autobús, i el Servei Català de Trànsit, no s’ha solucionat el caos de trànsit ni molts dels problemes de mobilitat causats pel Ministeri de Foment.

Gestió del trànsit

El dijous 25 d’octubre, el Servei Català de Trànsit va aplicar un carril bus exclusiu per a Renfe a la C31, que pretenia suplir les mancances del servei de llançadores detectades dies abans. Celebrem que el Servei Català de Trànsit prioritzi la circulació del transport públic en un moment en què la xarxa viària ha de demostrar la seva utilitat pública més que mai. Tot i la bondat de la mesura, la forma en què es va aplicar el carril reservat, prenent un dels dos carrils en el sentit de més demanda, va derivar en un important col·lapse de trànsit que va treure utilitat i credibilitat al carril bus. Per resoldre aquests problemes proposem les següents mesures:

1.      Ubicar els nous carrils provisionals per a autobusos en la calçada de menor demanda de les autovies o autopistes, en funció de l’hora del dia; de la mateixa manera en què es gestionen les operacions sortida o tornada.

2.      Avançar en l’aplicació del nou límit a 80 km/h en els accessos a Barcelona amb l’objectiu de poder incrementar la capacitat de les vies, reduir l’amplada dels carrils, i poder ubicar el nou carril bus-VAO sense restar capacitat. Per exemple, el tall de la línia Llobregat-Anoia d’FGC durarà prop de dos mesos i s’hauria de compensar amb l’acceleració del carril bus-VAO de la B23 (més informació a www.carrilbusara.org) que donaria una alternativa més eficaç que les llançadores a Plaça d’Espanya. Aquesta mesura hauria d’esdevenir definitiva.

3.      Aplicar un peatge selectiu a Martorell i Garraf que premiï els transports públics i els vehicles d’alta ocupació com a compensació de l’absència d’un servei ferroviari competitiu. Un peatge amb importants descomptes pels vehicles d’alta ocupació (més de dues persones) és la manera més efectiva de reduir el nombre de vehicles a les entrades a Barcelona.

Necessitem una Autoritat Territorial de Mobilitat

A banda dels esforços unilaterals de l’EMT, Renfe i del Servei Català de Trànsit, hem trobat a faltar una autoritat reguladora de mobilitat (carrretera + ferrocarril + transport públic) que gestionés de forma coordinada tot l’operatiu de contingència, fent-lo més efectiu. Per exemple, els carrils bus provisionals habilitats a la C31 només podien ser utilitzats per autobusos de Renfe, i no pels autobusos regulars de l’EMT, que han absorbit un important volum de demanda aquests dies i encara circulen sense  una protecció addicional. Necessitem una administració competent i coordinada que acceleri les següents mesures:

4.      Carril bus a la C245, per ser l’eix principal dels autobusos al Delta del Llobregat, que més increment de passatge han enregistrat des del tall de vies a Bellvitge. Cal un itinerari fiable per aquests autobusos que compti amb protecció dels Mossos d’Esquadra o Guàrdia Urbana dels respectius municipis.

5.      Gratuïtat del servei als FGC, de la mateixa manera que es fa amb Renfe. L’origen del tall és el mateix i les conseqüències i pèrdues de temps molt semblants.

6.      Extensió del servei ferroviari des de Gavà fins El Prat de Llobregat, per connectar amb la llançadora ferroviària Prat – Aeroport, per aproximar els trens regionals des de Sant Vicenç de Calders fins El Prat, per reduir el temps de viatge del bus substitutori per carretera i per a poder diversificar còmodament serveis no només a Pl. Espanya sinó cap a Cornellà Centre i l’Hospitalet.

7.      Pla de reforços de l’autobús interurbà a la Regió Metropolitana en les zones afectades. La xarxa actual de transport públic per carretera pot donar millors alternatives que els autobusos substitutoris des de Gavà. Cal potenciar el transport públic pel corredor del Llobregat de la mateixa manera que l’EMT ha reforçat les línies dels voltants de la línia C2.

Altres consideracions

 
8.      Donada la gravetat de la situació, cal fer una convocatòria de les Comissions d’Usuaris d’FGC i Renfe per tal que els usuaris donin la seva veu i puguin transmetre propostes de millora.

9.      Demanem al Govern de Catalunya una declaració institucional de condemna per la priorització de l’alta velocitat als trens de Rodalies i Regionals, els que fa servir la majoria de la gent de forma quotidiana.

10.  La PTP dóna suport a les protestes pacífiques que exigeixin un transport públic de qualitat, com la proposada a la Plaça Sant Jaume pel 29 d’octubre, a les 19h.

L’Associació per a la Promoció del Transport Públic vol reiterar el seu agraïment a totes aquelles institucions i persones que treballen per fer més lleuger el tràngol al qual han estat sotmesos els usuaris de Renfe i FGC. Tanmateix ens oferim a col·laborar amb l’administració, empreses i d’altres associacions en la mesura que ens sigui possible, per millorar les condicions dels transports alternatius i, si s’escau, realitzar mobilitzacions en defensa del transport públic de qualitat.

Barcelona, 26 d’octubre de 2007

• Mesures no realitzades a 26/10/2007
• Mesures realitzades