La congestió habitual del trànsit als voltants de Barcelona va “cristal·litzar” el passat dia 15 de maig. El problema fou molt greu, afectant l’activitat laboral, econòmica i social en una extensa àrea de referència. Però no fou un cas únic; cada dia de la setmana la xarxa viària del Baix Llobregat ha patit un o altre problema important.

Aquesta xarxa està saturada al llarg de gran part del dia, i sempre a un pas del col·lapse accidental, no només en hores punta. Habitualment sentim a dir que és degut a què ens manca capacitat a la xarxa (més carrils). Però això és del tot inexacte: si la capacitat de la xarxa fos del doble, estaria igual de saturada, i si fos de la meitat, també. De proves en tenim tantes com vulguem. El trànsit motoritzat ocupa sempre tot l’espai que se li concedeix; la demanda tendeix en tots els casos a superar l’oferta. Més viari vol dir més trànsit en valor absolut; no vol dir menys densitat ni menys possibilitats de col·lapse. Fer més viari? En un territori com el de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, gairebé esgotat del tot, ens manca espai on posar més carreteres. També ens manca temps, per arribar a tenir dins de cinc anys allò que potser ens calia fa cinc anys. I també ens manquen recursos econòmics per fer quelcom tant ineficaç com és ampliar una xarxa viària per poder saturarla d’immediat, malmetent encara més un territori ja exhaurit.

Ens calen noves infrastructures viàries? Tot i ser en aquest sentit una de les regions més ben dotades d’Europa, la nostra xarxa és prou dolenta com per precisar encara d’algunes limitades actuacions, especialment per millorar la gestió.

A la PTP considerem urgent deixar de veure la problemàtica viària com un problema “quantitatiu”, sinó “qualitatiu” al que és possible donar solucions eficaces.

  • Canviar de model de mobilitat, prioritzant un moviment de persones i mercaderies més concentrat i eficaç, que eviti l’actual malbaratament d’espai, temps i recursos.
  • Jerarquitzar l’ús de la xarxa viària, assignant carrils protegits de forma fixa o temporal a aquelles funcions que garanteixin un transport més eficient de béns o persones, dins d’una infraestructura que necessàriament hem de compartir. Això equival a potenciar els carrils BUS-VAO, els carrils on els camions no hagin d’arrencar i frenar continuadament, etcètera.
  • Establir un criteri de velocitat adient per a cada moment i tram de la xarxa, sobre la base general dels 80 km/h en les zones periurbanes, que és la velocitat que té menys consum i emissions contaminants associades i que a més dóna la màxima capacitat del viari sense circulació intestable (caravana).
  • Millorar la fluïdesa del moviment implementant dispositius estendaritzats de senyalització i control de la velocitat i ús dels carrils. Amb aquesta senzilla operació de gestió es facilitaria un trànsit suau i sostingut. Es tracta d’estalviar energia, baixar la contaminació, reduir el soroll, disminuir l’accidentalitat, etc. i, a més, guanyar capacitat en el conjunt del viari.
  • Treballar en la sensibilització dels conductors, fent entendre que conduir és un afer prou delicat i seriós com per posar-hi l’atenció i el respecte que es mereix.
  • Implementar mesures, més enllà de la gestió d’infraestructures, com el foment del repartiment nocturn i silenciós de mercaderies, el desenvolupament de la logística ambiental o la racionalització del creixement urbanístic.

Tot aquest conjunt de mesures en diem “gestió”, i són només un exemple de les solucions “qualitatives” que poden donar resposta al greu problema de mobilitat als accessos del Baix Llobregat i altres indrets, sense arribar a la ineficaç obertura de més i més viari, que és pa per demà i gana per sempre més.
Al mateix temps, creiem que cal anar desenvolupant i oferint a la societat una “nova cultura de la mobilitat” basada en el fet de convertir la congestió i la crònica escassetat de recursos en una “estratègia positiva“, per a què la planificació recuperi la racionalitat, el sentit social, l’eficàcia econòmica, la funcionalitat, la seguretat, la qualitat de vida i la sostenibilitat.

PTP Baix Llobregat
Sant Feliu de Llobregat,
31 de maig de 2007