Menu
Menu
[vc_row][vc_column][vc_column_text]
En el marc de la Setmana Europea de la Mobilitat s’ha celebrat aquest divendres 27 de setembre de 2019 la 9a edició de la Cursa de Transports del Camp de Tarragona, organitzada per l’Associació per a la Promoció del Transport Públic amb la col·laboració de l’ATM de l’Àrea de Tarragona, el ajuntaments d’Altafulla, Mont-roig del Camp, Reus, Salou i el Vendrell, i persones voluntàries de Tarragona, Vila-seca i Cambrils.
L’esdeveniment ha comptat amb la participació de més de trenta persones sobre 8 rutes interurbanes i una d’urbana cobertes amb diversos modes de transport: en bici, en cotxe dièsel, cotxe elèctric, bus dièsel, tren elèctric i metro. Sortint de la porta de l’ajuntament de cada població, els participants havien d’arribar a la plaça de la Font de Tarragona utilitzant el medi de transport assignat. El recorregut urbà de Tarragona començava al Campus Sescelades.
En paral·lel, a la comarca del Priorat s’ha realitzat una cursa similar sobre el recorregut entre Falset i l’estació de tren de Marçà-Falset. Aquesta activitat s’ha realitzat en col·laboració amb l’operador Autocars Domènech.
L’objectiu d’aquesta cursa és la de demostrar quines són les veritables prestacions dels modes de transport, però també quin és el seu cost econòmic i les emissions a l’atmosfera que es generen.
Desenvolupament de la Cursa
La sortida de les 9 rutes s’ha fet en un interval horari de 9.00 a 9.45, per tal de concentrar al màxim les arribades. Les obert distàncies entre 3 quilometres (urbana de Tarragona) i 30 quilòmetres (el Vendrell).
Pel que fa la rapidesa porta a porta, el transport públic ha estat el més ràpid en el cas d’Altafulla (bus exprés), Cambrils (tren), i Vila-seca (tren). En el cas de Reus (tren) i Salou (tren) el transport públic ha aconseguit temps de recorregut amb diferències menors de 10 minuts respecte al cotxe, tot i que a Salou és la moto la que obté un millor resultat. El transport públic menys eficient en termes de temps de recorregut ha estat l’autobús provinents de Mont-roig, amb un temps de recorregut per sobre de l’hora i mitja.
En el recorregut del Priorat, la diferència entre transport públic i privat ha estat de tres minuts.
Però les diferències entre els diferents medis de transport són molt més importants en termes econòmics i ambientals:
Repercutint els costos reals; el cotxe ha costat entre 7 i 10 vegades més que el transport públic integrat en zona interurbana, imputant les despeses d’adquisició del vehicle, els costos de manteniment, impostos, assegurances, etcètera. Pel que fa el transport públic s’ha tingut en compte la desena part del cost d’una T-10 integrada; equivalent a 1’02 € en el cas d’una zona, 2’01€ dues zones, 2’74€ tres zones i 3’53€ quatre zones. Al cas dels turismes s’ha considerat dues hores d’aparcament a Tarragona. En aquesta gràfica es veuen les diferències de cost dels transports segons el quilometratge.
Metodologia de càlcul
Temps de viatge. Dels transports ens interessa el seu cost i la seva rapidesa, no pas la velocitat punta. Per això a la Cursa de Transports es calcula el temps de viatge de “porta a porta” entre un origen i una destinació. Això ha d’incloure el temps d’aparcament per al transport privat i el temps d’accés a la parada i espera del transport públic. Com a la realitat, a la Cursa de Transports tots els viatgers comencen i acaben a peu.
Costos directes (pagats per l’usuari). Els costos directes del vehicle privat inclouen la mitjana de la despesa per posar a punt un vehicle i fer-lo funcionar. Per tant s’hi compten des de les grans despeses fixes com l’adquisició del vehicle, manteniment, reparacions, impostos i les assegurances repercutides sobre la vida útil del vehicle, expressades en €/km. També s’hi compten les despeses variables, com és el carburant o l’aparcament, que a Tarragona s’ha calculat a partir de dues hores d’aparcament municipal. Així doncs, deixant de banda el preu de l’aparcament, que varia en funció del temps, al voltant d’unes tres quartes parts de la resta de costos directes del vehicle privat s’associen a l’amortització del vehicle, i en menor proporció al combustible gastat en el desplaçament. En el cas de la bicicleta, els costos són molt baixos perquè no té despesa de carburant i només és comptabilitza la part proporcional de l’amortització del vehicle en la seva vida útil. Els costos directes del transport públic, en canvi, no són proporcionals al recorregut realitzat, ja que les tarifes són planes segons la zona, i no depenen dels quilòmetres realitzats. A la ruta urbana s’ha escollit el títol de transport prou representatiu: la T-10 d’una zona, que genera un cost per viatge d’aproximadament un euro.
Despesa energètica final. Es mostra el consum energètic final del vehicle per persona, tenint en compte els nivells mitjans d’ocupació: 1,18 persones al vehicle privat i un 20% de la capacitat als sistemes de transport públic. No s’han contemplat despeses energètiques de fabricació, manteniment i desballestament dels vehicles, ni la despesa relacionada amb la construcció i manteniment de les infraestructures que utilitzen. Per calcular el consum energètic dels transports per carretera s’ha considerat un vehicle dièsel Euro IV, que és el més representatiu de Catalunya, i el consum associat a la zona urbana o interurbana, segons recorregut.
Emissions de gasos amb efecte hivernacle (CO2) i contaminants locals (PM10 i NOX). Considerant la despesa energètica i la tecnologia dels vehicles de l’apartat anterior s’ha emprat la metodologia de l’Agència Europea del Medi Ambient per trobar les emissions de dos tipus de gasos: els gasos amb efecte hivernacle, bàsicament per a diòxid de carboni (CO2), que són el principal responsable de l’escalfament del planeta; i dos contaminants locals, les partícules sòlides amb diàmetre inferior a 10 micròmetres (PM10) i els òxids de nitrogen (NOX), que són els principals responsables de les malalties respiratòries i cardiovasculars en zones urbanes després de la dieta i dels hàbits alimentaris poc saludables. Les partícules sòlides es produeixen per dos conceptes: la combustió de carburant dins del motor, i el fregament entre pneumàtics i calçada. Per relacionar les emissions amb el consum energètic s’ha s’han tingut en compte dos conceptes energètics: la despesa energètica final a bord del vehicle (litres consumits al dipòsit o energia captada pel pantògraf, tròlei o bateries) i la despesa energètica de processar l’energia, ja sigui carburant o electricitat (des de la natura fins a la benzinera o a la xarxa elèctrica).
Descarrega els resultats detallats per a cada ruta![/vc_column_text][vc_column_text]
[/vc_column_text][/vc_column][/vc_row]
