16a Cursa de Transports Urbana de Barcelona

set. 10 2019

set.

10 2019

En el marc de la Setmana Europea de la Mobilitat s’ha celebrat aquest diumenge 22 de setembre de 2019 la 16a edició de la Cursa de Transports de Barcelona, organitzada per l’Associació per a la Promoció del Transport Públic amb la col·laboració de l’Ajuntament de Barcelona, l’ATM de l’Àrea de Barcelona, i voluntaris de la ciutat.

L’esdeveniment ha comptat amb la participació de més de quaranta persones que havien de recórrer un màxim de sis punts diferents distribuïts per la ciutat utilitzant diversos modes sostenibles de transport: patins, bicicleta, bus dièsel, tren elèctric, tramvia i metro. El recorregut es podia fer individualment o per parelles. Els participants no coneixien prèviament els punts del recorregut, sinó que els havien de localitzar a partir de les pistes proporcionades per l’organització. La sortida s’ha donat des de la Via Laietana, que aquest dia estava alliberada del trànsit de vehicles motoritzats. Transcorregut el temps fixat, els participants havien de tornar al punt de sortida, encara que no haguessin completat tots els punts. A més del nombre de punts visitats, es valora la intermodalitat, de manera que qui fa servir més medis de transport obtenia una major puntuació.

En paral·lel a la cursa, s’ha realitzat un concurs d’Instagram que recull les imatges que els participants han enviat en el seu recorregut.

Desenvolupament de la Cursa

Un total de 11 equips han aconseguit completar el recorregut dins del temps establert i 7 més van visitar cinc de les localitzacions proposades. La puntuació màxima la ha obtingut un participant que utilitzant cinc tipus diferent de mobilitat sostenible (metro, autobús, tramvia, a peu i en bicicleta) va aconseguir enllaçar cinc dels sis espais proposats.

Finalitzada la cursa, s’ha sortejat entre els participants dos premis consistents en un passi per al bus turístic de Barcelona i un viatge gratuït a l’aeri de Montjuic.

Aquesta cursa ha servit per demostrar que la mobilitat sostenible és la millor alternativa també en un entorn de dia festiu i en un recorregut que enllaçava diferents equipaments lúdics. Els vehicles privats motoritzats n’han quedat expressament exclosos peu seu cost inassumible en termes ambientals, tal com es posa de manifest en la següent comparativa:

Repercutint els costos reals, un recorregut equivalent en cotxe hauria costat entre 7 i 10 vegades més que el transport públic integrat en zona interurbana, imputant les despeses d’adquisició del vehicle, els costos de manteniment, impostos, assegurances, etcètera. Pel que fa el transport públic s’ha tingut en compte la desena part del cost d’una T-10 integrada; equivalent a 1’02 € en el cas d’una zona, 2’01€ dues zones, 2’74€ tres zones i 3’53€ quatre zones. Al cas dels turismes s’ha considerat dues hores d’Àrea Verda a Barcelona; és a dir, 5,50 €. En aquesta gràfica es veuen les diferències de cost dels transports segons el quilometratge.

Metodologia de càlcul

Temps de viatge. Dels transports ens interessa el seu cost i la seva rapidesa, no pas la velocitat punta. Per això a la Cursa de Transports es calcula el temps de viatge de “porta a porta” entre un origen i una destinació. Això ha d’incloure el temps d’aparcament per al transport privat i el temps d’accés a la parada i espera del transport públic. Com a la realitat, a la Cursa de Transports tots els viatgers comencen i acaben a peu.

Costos directes (pagats per l’usuari). Els costos directes del vehicle privat inclouen la mitjana de la despesa per posar a punt un vehicle i fer-lo funcionar. Per tant s’hi compten des de les grans despeses fixes com l’adquisició del vehicle, manteniment, reparacions, impostos i les assegurances repercutides sobre la vida útil del vehicle, expressades en €/km. També s’hi compten les despeses variables, com és el carburant o l’aparcament, que a Tarragona s’ha calculat a partir de dues hores d’àrea verda; és a dir, 5,50 €. Així doncs, deixant de banda el preu de l’aparcament, que varia en funció del temps, al voltant d’unes tres quartes parts de la resta de costos directes del vehicle privat s’associen a l’amortització del vehicle, i en menor proporció al combustible gastat en el desplaçament. En el cas de la bicicleta, els costos són molt baixos perquè no té despesa de carburant i només és comptabilitza la part proporcional de l’amortització del vehicle en la seva vida útil. Els costos directes del transport públic, en canvi, no són proporcionals al recorregut realitzat, ja que les tarifes són planes segons la zona, i no depenen dels quilòmetres realitzats. A la ruta urbana s’ha escollit el títol de transport prou representatiu: la T-10 d’una zona, que genera un cost per viatge d’aproximadament un euro.

Despesa energètica final. Es mostra el consum energètic final del vehicle per persona, tenint en compte els nivells mitjans d’ocupació: 1,18 persones al vehicle privat i un 20% de la capacitat als sistemes de transport públic. No s’han contemplat despeses energètiques de fabricació, manteniment i desballestament dels vehicles, ni la despesa relacionada amb la construcció i manteniment de les infraestructures que utilitzen. Per calcular el consum energètic dels transports per carretera s’ha considerat un vehicle dièsel Euro IV, que és el més representatiu de Catalunya, i el consum associat a la zona urbana o interurbana, segons recorregut.

Emissions de gasos amb efecte hivernacle (CO2) i contaminants locals (PM10 i NOX). Considerant la despesa energètica i la tecnologia dels vehicles de l’apartat anterior s’ha emprat la metodologia de l’Agència Europea del Medi Ambient per trobar les emissions de dos tipus de gasos: els gasos amb efecte hivernacle, bàsicament per a diòxid de carboni (CO2), que són el principal responsable de l’escalfament del planeta; i dos contaminants locals, les partícules sòlides amb diàmetre inferior a 10 micròmetres (PM10) i els òxids de nitrogen (NOX), que són els principals responsables de les malalties respiratòries i cardiovasculars en zones urbanes després de la dieta i dels hàbits alimentaris poc saludables. Les partícules sòlides es produeixen per dos conceptes: la combustió de carburant dins del motor, i el fregament entre pneumàtics i calçada. Per relacionar les emissions amb el consum energètic s’ha s’han tingut en compte dos conceptes energètics: la despesa energètica final a bord del vehicle (litres consumits al dipòsit o energia captada pel pantògraf, tròlei o bateries) i la despesa energètica de processar l’energia, ja sigui carburant o electricitat (des de la natura fins a la benzinera o a la xarxa elèctrica).