En el vintè aniversari de la cursa urbana de Barcelona, les estacions terminals del terme municipal de Barcelona prenen protagonisme
La bicicleta i el patinet demostren, un cop més, que són un mitjà de transport sostenible i molt hàbil per moure’s per la ciutat de Barcelona
L’arribada del transport públic queda condicionada per una mala coordinació horària i semafòrica
Així com la PTP, la cursa urbana de Barcelona està també d’aniversari. En el seu vintè aniversari hem volgut donar protagonisme al ferrocarril, coincidint també amb el 175è aniversari de l’arribada del ferrocarril Barcelona – Mataró.
La cursa de transports, en la seva voluntat per analitzar diferents modes de transport, parteix de diferents localitats de l’àrea de Barcelona. Els cinc punts triats per a les sortides de la cursa han estat:
- Estació de Magòria – Companyia General dels Ferrocarrils de Catalunya (CGFC)
- Estació del Nord – Ferrocarril del Nord
- Plaça de Catalunya – RENFE i FCC
- Estació del Port – Tren de Vilanova
- Estació de Sarrià – Ferrocarril de Barcelona-Sarrià
Aquestes estacions representen les estacions terminals històriques del terme municipal de Barcelona. Els vint participants han arribat a l’Estació de França amb un objectiu comú: demostrar que són els que més en saben d’història de nostre ferrocarril.
La cursa de transports, en la seva voluntat per analitzar diferents modes de transport, parteix de diversos llocs de Barcelona. Aquest any, hem triat fer-ho tot celebrant l’aniversari de l’arribada del ferrocarril. Per això, hem agafat cinc punts de la ciutat molt especials: antigues estacions terminals del terme municipal de Barcelona. Des d’aquestes, us animem a fer la vostra ruta fins a l’Estació de França per gaudir d’una vetllada única tots plegats i, el que és més important, demostrar que el transport públic ens dóna més!
Estem d’aniversari i ho hem volgut celebrar amb els nostres participants demostrant qui en sap més sobre transport públic. Posant a prova els coneixements i la memòria de tots, un total de 15 preguntes van prendre el protagonisme un cop va haver arribat tothom. No va faltar-hi, com ja és marca de la PTP, humor i reivindicació tot parlant sobre la velocitat de la R1, la implantació de la T-mobilitat o el ja més que recordat “lloro del 33”.
Entre riures i una mica de frustració amb algunes preguntes de dificultat elevada, vam tenir un final de vetllada molt interessant!
El mitjà més ràpid ha estat, com ja és habitual, la bicicleta, junt amb el patinet elèctric. Tanmateix, la cursa de transports de la PTP no analitza només qui és el més ràpid en arribar, sinó també qui ens suposa un menor cost o un menor impacte ambiental. Veiem-ho amb una mica més de detall.
Quan es parla de costos, sovint només es pensa en l’import directe invertit en el viatge, com la benzina o el bitllet del transport públic. No obstant això, a l’hora de calcular els costos reals, cal tenir en compte altres factors. L’exemple més clar és el del cotxe o la moto: s’han de considerar els costos d’adquisició, manteniment, reparacions, impostos i assegurances, a més del consum de combustible i despeses variables com l’aparcament.
Tenint això en compte, podem arribar a comprovar que un cotxe pot tenir un cost aproximat de 4.000 € cada any. Si ho comparem amb el cost del transport públic, el cotxe perd estrepitosament.
El transport privat emet grans quantitats de contaminants, i aquest impacte és més notable quan es té en compte la seva capacitat limitada, ja que poden transportar només un petit nombre de persones (màxim 5 a 7, amb una ocupació mitjana d’1,18 persones). D’altra banda, el transport públic com ara autobusos, tramvies i metro tenen una capacitat molt més gran, que oscil·la entre 70 i 350 persones (amb una mitjana de 20% d’ocupació), la qual cosa permet repartir les emissions entre més passatgers i reduir la despesa energètica i les emissions per persona.
Si anem a mínims, els vehicles més sostenibles són aquells que no necessiten motor, com les bicicletes o monopatins, però no sempre ens permeten salvar grans distància. Per això tenim el ferrocarril, el qual és un transport d’emissions zero (sense incloure fabricació, manteniment i desballestament) ja que es tracta d’un mitjà de transport electrificat.
Per tant, és fàcil veure que el transport privat té un impacte ambiental major a causa de les emissions contaminants, i el transport públic és més sostenible gràcies a la seva major capacitat per transportar més persones i distribuir les emissions entre elles.