En el marc de la Setmana Europea de la Mobilitat s’ha celebrat la 8a edició de la Cursa de Transports del Camp de Tarragona, organitzada per l’ATM del Camp de Tarragona, l’Associació per a la Promoció del Transport Públic i els ajuntaments de Tarragona, Altafulla, Mont-roig del Camp, Reus, el Vendrell, Salou i Valls, i de voluntaris de Vila-seca i de Cambrils.
L’esdeveniment ha comptat amb la participació d’una trentena de participants sobre 8 rutes interurbanes cobertes amb diversos modes de transport: en bici, bici elèctrica i solar, en moto, en cotxe dièsel, cotxe elèctric, bus dièsel, tren elèctric i una ruta urbana.
Aquesta cursa serveix per demostrat quines són les veritables prestacions dels modes de transport, quant costen i què li suposen a la nostra atmosfera.
Desenvolupament de la Cursa
La sortida de les 8 rutes interurbanes s’ha fet des de la porta dels ajuntaments d’Altafulla, Cambrils, Mont-roig del Camp, Reus, Salou, Valls, el Vendrell i Vila-seca fins la plaça de la Font a Tarragona. La ruta urbana s’una ruta urbana des del barri de Sant Salvador fins l’ajuntament de Tarragona; cobrint distàncies entre 6,3 i 29 quilòmetres. Les sortides s’han produït entre les 7:20 i les 09:10 hores del matí.
Pel que fa la rapidesa porta a porta, el cotxe ha estat el més ràpid gairebé a totes les rutes on ha participat, amb unes velocitats mitjanes entre els 13,5 i els 36 km/h, seguit de la moto, amb velocitats entre 28,5 i els 33,8 km/h. El transport públic ha guanyat a una de la ruta des de Vila-seca gràcies al tren de Rodalies. Les velocitats comercials del tren i bus han estat entre els 12,13 i els 31 km/h, i les de la bicicleta entre 14 i 20 km/h. Les diferències de temps de viatge entre transport privat i transport públic només han superat els 15 minuts a 3 de 8 casos.
Repercutint els costos reals; el cotxe ha costat entre 8 i 12 vegades més que el transport públic en zona interurbana, i 6 vegades en zona urbana, imputant les despeses d’adquisició del vehicle, els costos de manteniment, impostos, assegurances, etcètera. Pel que fa el transport públic s’ha tingut en compte la desena part del cost d’una T-10/30 integrada; equivalent a 0,98 €. Al cas dels turismes s’ha considerat dues hores d’Àrea Blava de Tarragona; és a dir, 2,20 €. En aquesta gràfica calculada per a una distància de 10 quilòmetres es veuen millor les diferències de cost:
Metodologia de càlcul
Temps de viatge. Dels transports ens interessa el seu cost i la seva rapidesa, no pas la velocitat punta. Per això a la Cursa de Transports es calcula el temps de viatge de “porta a porta” entre un origen i una destinació. Això ha d’incloure el temps d’aparcament per al transport privat i el temps d’accés a la parada i espera del transport públic. Com a la realitat, a la Cursa de Transports tots els viatgers comencen i acaben a peu.
Costos directes (pagats per l’usuari). Els costos directes del vehicle privat inclouen la mitjana de la despesa per posar a punt un vehicle i fer-lo funcionar. Per tant s’hi compten des de les grans despeses fixes com l’adquisició del vehicle, manteniment, reparacions, impostos i les assegurances repercutides sobre la vida útil del vehicle, expressades en €/km. També s’hi compten les despeses variables, com és el carburant o l’aparcament, que a Tarragona s’ha calculat a partir de dues hores d’àrea blava; és a dir, 2’20 €. Així doncs, deixant de banda el preu de l’aparcament, que varia en funció del temps, al voltant d’unes tres quartes parts de la resta de costos directes del vehicle privat s’associen a l’amortització del vehicle, i en menor proporció al combustible gastat en el desplaçament. En el cas de la bicicleta, els costos són molt baixos perquè no té despesa de carburant i només és comptabilitza la part proporcional de l’amortització del vehicle en la seva vida útil. Els costos directes del transport públic, en canvi, no són proporcionals al recorregut realitzat, ja que les tarifes són planes segons la zona, i no depenen dels quilòmetres realitzats. Ha totes les rutes urbanes s’ha escollit el títol de transport prou representatiu: la T-10/30 d’una zona, que genera un cost per viatge d’aproximadament un euro.
Despesa energètica final. Es mostra el consum energètic final del vehicle per persona, tenint en compte els nivells mitjans d’ocupació: 1,18 persones al vehicle privat i un 20% de la capacitat als sistemes de transport públic. No s’han contemplat despeses energètiques de fabricació, manteniment i desballestament dels vehicles, ni la despesa relacionada amb la construcció i manteniment de les infraestructures que utilitzen. Per calcular el consum energètic dels transports per carretera s’ha considerat un vehicle dièsel Euro IV, que és el més representatiu de Catalunya, i el consum associat a la zona urbana o interurbana, segons recorregut.
Emissions de gasos amb efecte hivernacle (CO2) i contaminants locals (PM10 i NOX). Considerant la despesa energètica i la tecnologia dels vehicles de l’apartat anterior s’ha emprat la metodologia de l’Agència Europea del Medi Ambient per trobar les emissions de dos tipus de gasos: els gasos amb efecte hivernacle, bàsicament per a diòxid de carboni (CO2), que són el principal responsable de l’escalfament del planeta; i dos contaminants locals, les partícules sòlides amb diàmetre inferior a 10 micròmetres (PM10) i els òxids de nitrogen (NOX), que són els principals responsables de les malalties respiratòries i cardiovasculars en zones urbanes després de la dieta i dels hàbits alimentaris poc saludables. Les partícules sòlides es produeixen per dos conceptes: la combustió de carburant dins del motor, i el fregament entre pneumàtics i calçada. Per relacionar les emissions amb el consum energètic s’ha s’han tingut en compte dos conceptes energètics: la despesa energètica final a bord del vehicle (litres consumits al dipòsit o energia captada pel pantògraf, tròlei o bateries) i la despesa energètica de processar l’energia, ja sigui carburant o electricitat (des de la natura fins a la benzinera o a la xarxa elèctrica).