20100125-bilbo

20100125-bilbo

LA CARTA DEL DIA. ENRIC MARTÍ SUAU, vocal de l’Associació per a la Promoció del Transport Públic.

SR. MIQUEL AGUILÀ I BARRIL: Lamento haver de mostrar el meu total desacord amb els seus arguments en pro del soterrament del tren al seu pas per Balaguer. Si m’ho permet, hi argumentaré la meva oposició.

Com no podia ser d’una altra manera, en primer lloc al·ludeix a la seguretat i posa les escoles i la mainada al capdavant. Sembla que aquests han de travessar les vies amb angoixa desfrenada entre tren i tren, cosa que dóna una visió quasi apocalíptica. En aquest punt he de dir-li, per a la seva tranquil·litat i la dels seus conciutadans, que l’any 2008, almenys 15 noves ciutats van incorporar el tramvia a la trama urbana. Prengui’n nota: Vitòria (ES), Bèrgam (IT), Parma (IT), Florència (IT), Granada (ES), Bergen (NO), Palerm (IT), Toulon (FR), Tolosa (FR), Edimburg (UK), Màlaga (ES), Angers (FR), Reims (FR), Brest (FR) i le Havre (FR). I des de l’any 1984 fins al 2007 ho van fer 51 ciutats, totes a Europa. No cal ni dir que a totes hi ha la mateixa sensibilitat pels infants manifestada per vostè. Allà, però, també valoren l’emoció d’un fill quan diu adéu amb la mà en veure son pare anar a la feina amb tota la seguretat que dóna el tramvia.

En segon lloc, el cost. Aquest sembla un tema, si més no, discutible. Senyor Aguilà, es miri com es miri, soterrar 733 metres per un valor de 80 milions d’euros és avui dia inoportú i ostentós. Els diners públics no són per gastar, sinó per invertir en allò que ens pot aportar benestar, i entenc que això requereix un gran esforç de sentit comú. No es deixi entabanar per ofertes a la baixa, els números canten.

L’impacte mediambiental i acústic. Aquí no hi ha color. Els milers de tones de ciment armat que comporten el soterrament són d’un cost ambiental molt elevat, i encara més si ho comparem amb un terra de llambordes o bé enjardinat del projecte en superfície. Pel que fa al soroll, s’ha comprovat que els nous combois emeten l’equivalent a tres cotxes seguits. Ho troba exagerat?

A la vista del poc trànsit ferroviari s’empara en un escenari de futur: el perllongament de la línia cap a la Seu i Andorra. Bé, ja m’agradaria! La veritat, no sé si vostè i jo ho veurem, tant de bo! De moment i després de l’ensurt de l’alcalde Hereu amb les Olimpíades, el secretari de mobilitat, el senyor Manel Nadal, va córrer i va ser prou explícit: “Moltes autovies i cap tren per anar riu amunt.” Faci números.

Així que, senyor Aguilà, només ens queda el seu acord-conveni amb Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, aquí jo ja no el puc ajudar. El pes i l’ús d’aquest paper és a les seves mans, la decisió és seva i en respondrà. Ara toca fer valdre el bagatge del seu pas pel Senat i, amb visió àmplia, mostrar el sentit de país i compromís per Lleida, també per Balaguer.

Aposti pel transport públic, no deixi que aquest paper ofegui les esperances d’un tren tants cops amenaçat. Les comarques de Ponent, vegueria o àrea metropolitana serem un, o no serem, i el tren ens ha d’unir més que no pas separar-nos.