20040221-tram01

Comunicat de premsa sobre l’accident del Trambaix a l’Hospitalet

Arran el debat ciutadà generat pel primer accident de consideració del tramvia modern de Catalunya, la nostra associació vol matissar uns quans punts, que es detallen a continuació:

  1. 20040221-tram01La topada del dijous 19 de febrer fou conseqüència de la negligència greu d’un cotxe d’autoescola, no del tramvia. Pel cas concret de l’accident que ens ocupa, cal destacar l’evolució dels fets, que tracten d’un cotxe que circulant al costat d’un tramvia, inicia sobtadament un gir prohibit a l’esquerra que provoca que el tramvia l’intercepti. Paradoxalment l’accident fou provocat per un vehicle d’una autoescola, fet que pressumptament desviaria la responsabilitat de la conductora a l’instructor del vehicle. De confirmar-se la causa de l’accident, la possible imitació del gir il·legal comès per una furgoneta anterior, la negligència esdevindria triple:
    • Violació d’un senyal de sentit obligatori
    • Orientació del vehicle cap a carrers en contra direcció, o canvi de sentit il·legal
    • Instrucció a una alumna per a cometre una il·legalitat (voluntària o per negligència).
      Malauradament alguns diaris manipulen la informació per a què els lectors associin tramvia amb accidentabilitat. El metro lleuger és un sistema de transport de superfície que pateix els efectes nocius del trànsit com succeeix amb els vianats, mobiliari urbà, bicicletes, cadires de rodes… Tot i que el nivell de segregació del trànsit del Trambaix és superio r als transports públics existents fins ara, aquest sistema no és exempt dels perills del trànsit, que són intrínsecs a l’existència de vehicles de conducció no guiada per rails.
      Justament és aquesta inseguretat la que cal erradicar, abans de posar en qüestió l’existència del transport públic urbà més segur i accessible que existeix.
  2. 20040221-tram02Alguns conductors jutgen la senyalització, però no la respecten incondicionalment. La posada en funcionament del Trambaix, ha implicat la reaparició del tramvia a Barcelona després de 33 anys d’absència. Pel que s’ha vist fins ara, sembla que la senyalització viària convencional no és prou explícita o respectada per alguns automobilistes. Aquest fet ha delatat un problema greu de Barcelona: l’incivisme d’un gruix important de conductors. És per això que s’hauria de pensar en reforçar els sistemes de senyalització afegint indicacions implícits sobre l’existència d’un tramvia (com a la foto adjunta, pres a Bilbao) o la inclusió de pivots que dificultin maniobres il·legals.
  3. La crítica ferotge al tramvia no fa més que desviar l’atenció d’un problema autèntic de Barcelona: els conductors bala i l’incivisme. És lamentable el grau de desconeixença d’alguns periodistes que vaticinen que accidents com aquest són la conseqüència d’un transport públic obsolet, quan enfronten metro i tramvia (de funcionalitats i objectius diferents), o quan idenfitiquen tramvia amb entorpiment del trànsit convencional…A tot el “lobby anti-tramvia” s’hauria de deixar clar, que encara el tramvia no ha provocat cap víctima a Barcelona, ja que només s’ha vist implicat en un accident de consideració i un parell de topades per culpa de la indisciplina viària. El tramvia és el sistema més segur de transport en superfície que existeix, quan està ben senyalitzat i té una coordinació semafòrica al seu pas.
  4. La traveta al tramvia vulnera els drets dels ciutadans sense cotxe. El tramvia representa un ideal de nova ciutat, reinventada, on el cotxe no condiciona l’urbanisme, que quedaria més definit per les necessitats dels vianants, bicicletes i transport públic. En aquesta nova ciutat el tramvia té prioritat, i capacitat de substituir i ampliar la capacitat de transport d’un vial, amb un menor ús de carrer i condicions ambientals i energètiques molt més favorables. El tramvia incorpora a Barcelona el dret dels que no tenen cotxe o moto a gaudir del transport en superfície en condicions de velocitat òptimes, sense haver d’escollir entre comoditat (representada per un autobús no protegit) i velocitat (soterrada en metro). És per això que des de la PTP veiem prioritari protegir encara més el nou tramvia, per a què esdevingui referent de mobilitat eficaç i s’estengui ràpidament per Barcelona, en substitució de tubs d’escapament, sorolls, accidentabilitat i ocupació indiscriminada i antidemocràtica de l’espai públic.
  5. Falta de pla de seguretat i implicació de la guàrdia urbana. És constatable el paper poc diligent de la guàrdia urbana de Barcelona i altres municipis pel bon funcionament del nou tramvia. No tothom que ocupa els espais de circulació del metro lleuger ho fa expressament i cal un període d’adaptació transitori en el qual la guàrdia urbana tingui un paper pedagògic. Demanem que els ajuntaments s’impliquin en el bon funcionament del sistema, a imatge i semblança dels municipis europeus que són capdavanters del tramvia; i que gràcies a ell han aconseguit pacificar el seu trànsit i millorar la qualitat de vida urbana.
  6. El futur del tramvia no equival a més accidents, sinó a la pacificació de les ciutats. L’experiència europea i el sentit comú demostra que el futur del Trambaix ha d’aspirar a una reconversió de la mobilitat de Barcelona. No es pot considerar un “element entorpidor del trànsit”, ja que té la capacitat de transportar en menor espai fins a 8.000 viatgers per hora i sentit, amb uns índex d’accidentabilitat que el situen com a transport de superfície més segur que existeix.

Ricard Riol Jurado. PTP – Baix Llobregat
21 de febrer de 2004