Assistim amb preocupació a un nou canvi del traçat del TGV a Barcelona. El sisè en els darrers anys. Ara, el canvi afecta al túnel que travessarà Barcelona pels carrers Provença i Mallorca. La història del pas del TGV per Barcelona s’ha convertit en un cúmul de despropòsits liderat per un consistori aparentment desorientat, que no ha fet sinó subvertir la idea inicial del Ministeri de Foment i la Generalitat de l’any 2001, aprovada al Pla Director d’Infrastructures de la Regió Metropolitana de Barcelona (PDI). En aquell moment es va acordar construir un nou túnel amb la idea de millorar la cobertura urbana i els enllaços amb el Metro del sistema Renfe a Barcelona, i per a això es va acordar construir dues noves estacions, una a Diagonal – Passeig de Gràcia (enllaçant amb metro: L3, L5, L6, L7 i FGC) i una altra a la Sagrada Família (enllaçant amb metro: L2 i L5). Però amb la decisió presa de no construir una parada central a Barcelona es deixa de banda aquesta idea d’acostar els usuaris a les seves destinacions. Inexplicablement, la necessitat de fer creuar el TGV per Barcelona ha pesat més que els interessos de la gent que el farà servir.
Per a la PTP el màxim interès del TGV regional és que pari al centre de la ciutat. L’única forma de fer-ho és que, com hem reivindicat des de fa temps, el túnel d’Aragó – Passeig de Gràcia es destini al TGV i que el nou túnel de Provença es dediqui als trens de Rodalies. Els trens de rodalies són els grans oblidats de la política ferroviària del nostre país encara que tenen una utilitat social molt superior. Per exemple, porten quatre vegades més viatgers per quilòmetre que l’alta velocitat. Els actuals trens Catalunya Exprés desapareixeran tal com avui estan concebuts perquè el gruix de serveis regionals es traslladaran uns als TGV regionals i els altres als serveis de rodalies. Per això és imprescindible que els trens regionals TGV parin a Passeig de Gràcia. Algú s’imagina que la gent que vol anar del centre de Barcelona cap a Girona, Tarragona o Lleida hagi d’anar obligatòriament a Sants o Sagrera a buscar el seu tren quan ara el té a Passeig de Gràcia o el Clot? L’única forma de garantir-ho és que l’actual túnel d’Aragó – Passeig de Gràcia es destini als TGV. La gran amplada del carrer Aragó permetria ampliar l’actual estació i ubicar-hi quatre vies: dues d’elles per als trens passants que no parin al Passeig de Gràcia.
Els trens sense parada a Barcelona també podrien passar pel Vallès, seguint la ruta Castellbisbal – Sant Cugat – Santa Perpètua. Caldria habilitar una estació regional a Sant Cugat que és el punt de connexió amb el metro dels FGC. La forma de fer arribar els TGV al Vallès i fer-los passants és seguint el mètode francès d’hibridació de trens, pel qual els TGV usen la xarxa convencional (no cal que vagin ràpid, cal només que passin a una velocitat compatible amb la via actual). El problema d’amplada se solucionaria amb un tercer carril i l’electrificació es mantindria a 3.000 volts CC (això és possible gràcies als sistemes bi-tensió dels trens AVE).
La PTP troba del tot irracional foradar Barcelona de cap a cap, per què els trens discorrin pel centre sense efectuar-hi parada.
