Número 38

[vc_row][vc_column width=”2/3″][vc_raw_html]JTVCM2QtZmxpcC1ib29rJTIwaWQlM0QlMjIxNzI2NCUyMiUyMCU1RCU1QiUyRjNkLWZsaXAtYm9vayU1RA==[/vc_raw_html][vc_btn title=”També pots descarregar el PDF!” color=”success” align=”center” link=”url:http%3A%2F%2Ftransportpublic.org%2Fwp-content%2Fuploads%2F2021%2F04%2Fmss38.pdf|target:_blank”][/vc_column][vc_column width=”1/3″ css=”.vc_custom_1618992825822{background-color: rgba(201,214,201,0.31) !important;*background-color: rgb(201,214,201) !important;}”][vc_column_text]

[/vc_column_text][/vc_column][/vc_row][vc_row][vc_column][vc_empty_space][vc_column_text]La transferencia de rodalies i regionals

En el reportatge que publiquem sobre Renfe, en el que es radiografia la globalitat del servei que presta aquesta empresa, apareix com meridianament clara la conclusió de què cada administració s’ha d’ocupar d’allò en què és competent de forma natural. No és estrany que en la darrera dècada Renfe —i al darrera seu el Ministeri de Foment— s’hagi centrat en la preparació dels serveis d’alta velocitat que algun dia correran al llarg de tot Espanya. Els resultats que donarà l’alta velocitat són encara incerts. De moment, podem dir que són acceptables en la línia Madrid-Sevilla i dolents en la línia Barcelona-Madrid. Esperem que quan les dues línies estiguin a plena operació, i unides a Madrid, l’alta velocitat pugui justificar l’enorme quantia de la inversió efectuada.

Però com que cadascú s’ocupa del que li interessa, els plans de l’administrador ferroviari espanyol, ADIF, per als propers anys continuen concentrant la inversió en les vies d’altes prestacions, el nom que ara reben les vies d’alta velocitat. Una mala notícia per al 99 % d’usuaris de Renfe que només pugen a un tren d’alta velocitat molt tant en tant. La situació dels trens de rodalies és força insatisfactòria, com la PTP ha evidenciat repetidament. Sembla obvi que les rodalies no interessen l’administració central, ni les de Barcelona, ni les de Madrid, ni les d’enlloc. Per contra, són les administracions regionals les interessades en la millora d’aquests serveis de proximitat. L’experiència de Catalunya, amb els seus brillants FGC; País Basc, amb els ETB; País Valencià amb els FGV; i Balears amb els SFM, constitueixen bones experiències que avalen aquesta teoria. En el cas de Catalunya, el nou Estatut aprovat estableix en l’article 169.1 la transferència dels serveis interiors de Catalunya, els de rodalia i els regionals. Cal que el nou govern que surti de les properes eleccions prengui la decisió de donar prioritat a aquesta transferència, que s’ha de portar a terme l’any 2007 de forma complerta i amb dotació pressupostària suficient, seguint l’esquema que en els primers anys del recuperat autogovern es va fer amb competències importants, com la sanitat o l’ensenyament. La millora dels serveis que presta Renfe són crucials per a la nostra economia, competitivitat, sostenibilitat i cohesió social i, avui, els seus estàndards de servei estan molt per sota del que es necessita. Redreçar la situació constitueix una urgència nacional.

Catalunya ha estat sempre pionera en la lluita per un millor i més eficient autogovern, aconseguint competències que després altres comunitats autònomes han acabat tenint. La previsió que conté el nou Estatut ha de portar a una nova situació en la que tots els serveis de regionals i rodalies de Renfe siguin transferits a les comunitats autònomes, perquè la gestió més eficient dels serveis de proximitat només es la que es fa des de la proximitat.[/vc_column_text][/vc_column][/vc_row][vc_row][vc_column][vc_column_text]

 [/vc_column_text][/vc_column][/vc_row][vc_row][vc_column][vc_column_text]

 [/vc_column_text][/vc_column][/vc_row]