Número 58

[vc_row][vc_column width=”2/3″][vc_raw_html]JTVCM2QtZmxpcC1ib29rJTIwaWQlM0QlMjIxNzEzMiUyMiUyMCU1RCU1QiUyRjNkLWZsaXAtYm9vayU1RA==[/vc_raw_html][vc_btn title=”També pots descarregar el PDF!” color=”success” align=”center” link=”url:http%3A%2F%2Ftransportpublic.org%2Fwp-content%2Fuploads%2F2021%2F04%2Fmss58.pdf|target:_blank”][/vc_column][vc_column width=”1/3″ css=”.vc_custom_1618992825822{background-color: rgba(201,214,201,0.31) !important;*background-color: rgb(201,214,201) !important;}”][vc_column_text]

[/vc_column_text][/vc_column][/vc_row][vc_row][vc_column][vc_empty_space][vc_column_text]El finançament és el repte més important al qual s’haurà d’enfrontar el transport públic en els propers temps, si volem fer d’aquesta modalitat de mobilitat sostenible una autèntica alternativa al vehicle privat en els desplaçaments més quotidians. Ningú no discuteix ja la importància del transport públic en matèria de sostenibilitat i equitat social; però el cert és que els seus beneficis -tot i repercutir al conjunt de la societat- no figuren a cap compte de resultats. Degut a un model de finançament inestable i massa voluntariós, s’ha viscut un episodi crític en el transport públic d’accés als polígons de Santiga i Can Salvatella, quan l’Ajuntament va suprimir l’autobús que els comunicava amb les Rodalies (pàg. 10). Aquest episodi té el risc de reproduir-se a mesura que avancin les retallades dels serveis amb menys ocupació a càrrec dels ajuntaments, entitats consorciades (ATMs i EMT) o de la pròpia Generalitat de Catalunya. A la manca d’un model estable de finançament, que obliga a buscar crèdits als bancs (més deute), s’ha d’afegir una baixa taxa de cobertura general dels usuaris (40 %). Necessitem més fonts de finançament i més estables.

Una manera de millorar la taxa de cobertura és fer el transport públic més atractiu que el privat, amb mesures econòmiques com les que la PTP proposa per als carrils bus d’accés a Barcelona (pàg. 24) o les propostes de racionalització i millora al Camp de Tarragona (pàg. 22), on a més l’entitat ha recuperat la seva històrica delegació. En els temps que corren no es pot oblidar el paper social del transport públic, que permet estalviar diners als ciutadans, com es posa de manifest a les Curses de Transport (pàg. 7). Tanmateix cal destacar el paper econòmic del transport públic, un sector que cas que incrementés el seu pes en el pastís de la mobilitat afavoriria la creació de llocs de treball per sobre de l’automoció, com demostra l’estudi d’ISTAS-CCOO (pàg. 12). En el capítol ambiental, el transport públic serà clau per donar alternativa a l’excés de vehicles de l’àrea metropolitana, que se salda amb 3.500 morts prematures cada any a causa de la contaminació, motiu pel qual ens exposem a fortes sancions per part de la Comissió Europea. Per aquest motiu, l’Estat i la Generalitat han presentat els seus plans de lluita contra la pol·lució  (pàg. 4), on el transport públic -que necessita més i millor finançament- juga un paper clau.

Tampoc no es poden passar per alt els reiterats incompliments de l’administració catalana pel que fa l’elaboració d’una llei de finançament. La disposició addicional vuitena de la llei 9/2003 de Mobilitat establia el següent: “En el termini d’un any a partir de l’aprovació d’aquesta Llei, el Govern ha de presentar un projecte de llei de finançament del transport públic, de la mobilitat sostenible i de promoció de l’ús dels combustibles alternatius que en reguli el marc organitzatiu.”

La PTP sempre ha estat a favor de l’austeritat en la despesa pública, per això va rebutjar el Pacte Nacional per a les Infraestructures. El conseller de Territori i Sostenibilitat, Lluís Recoder, reconeix que ha heretat un Departament hipotecat pels pagaments diferits de les autovies amb peatges a l’ombra i del model econòmic d’una línia 9; ambdues infraestructures fortament qüestionades per la nostra entitat. Amb aquestes limitacions pressupostàries estem molt preocupats: les tisores podrien arribar abans que una bona llei de finançament i d’un pla de serveis més atractius que l’actual.

Ricard Riol Jurado[/vc_column_text][/vc_column][/vc_row]