Menu
Menu
[vc_row][vc_column][dt_fancy_title title=”Barcelona és una de les ciutats d’Europa amb més transport accessible” title_align=”left” title_size=”h5″ title_color=”accent”][vc_empty_space][vc_column_text]El transport públic de superfície a Barcelona i el subterrani en bona mida, avui gaudeixen de una accessibilitat molt positiva, una de les més avançades de Europa, i en bona mesura ha estat possible gràcies a les iniciatives dels governs de la ciutat i de les operadores del transport.
Ens caldria fer una mica d’història de com va anar tot això. Tothom recordarà al visionar les fotografies de l’època, de la manca de accessibilitat de tramvies i autobusos, sense contar amb el metro , tot eren esgraons. Algunes estacions tenien ascensors i alguna més amb escala mecànica, però totalment inaccessibles per persones P.M.R.
Les entitats i associacions de persones amb diversitat funcional, agrupades en comissions de participació ciutadana dins del Institut Municipal de Persones Discapacitades, recavà de les administracions i companyies operadores la adaptació progressiva dels vehicles, d’acord amb el nou codi d’accessibilitat aprovat per el Parlament de Catalunya. Les companyies operadores, principalment T.M.B. i mes tard F.G.C. . escometrien les adaptacions de vehicles de superfície, començant per els autobusos, amb noves unitats de pis baix i rampes d’accés.
Amb la vista posada en la celebració dels Jocs Olímpics de Barcelona i els Paralímpics, es començaren a adaptar estacions de metro, sent la primera en inaugurar-se totalment adaptada amb ascensors la de Fondo L1 el any 1992.
Paulatinament son substituïts els autobusos per altres de més moderns , amb rampes incorporades i pis baix , que a mes incorporen el sistema de inclinació lateral.
Altres operadors, com F.G.C , progressivament van adaptant les seves estacions , ADIF amb un cert retràs va adaptant les estacions de rodalies operades per RENFE. i al mateix temps adapten els trens per a persones PMR.
El nou tramvia operat per Tram, des de el seu inici el any 2004, incorpora espais per cadires de rodes, amb plena accessibilitat des de les andanes.
Avui fent un repàs del que queda per fer, podríem dir que el transport de superfície es totalment adaptat, amb les parades dotades de encaminadors per persones invidents i l es estacions de metro que resten per adaptar estan en procés de reformes o de elaboració de projectes i pressupostos, però que el total de la xarxa està accessible en un 85% , completant el cent per cent quan totes les andanes estiguin al mateix nivell de les plataformes dels trens, en el total de la seva longitud.
També ens caldria dir que l’accessibilitat urbanística de Barcelona, a millorat molt, sent un model a seguir per altres ciutats del nostre entorn, suprimint barreres arquitectòniques i instal·lant ascensors i escales mecàniques on a calgut.
No voldríem acabar aquet article sense fer menció de les reivindicacions veïnals, organitzacions com Andana Central, entitats de promoció del transport públic i del primer sector.
Andana Central
associació d’Amics del Metro de Barcelona[/vc_column_text][dt_gallery_masonry image_border_radius=”0px” project_icon_border_width=”0px” include=”18337,18340,18343,18346,18349,18352,18355,18358,18361,18364,18367,18373,18379,18382,18385,18388″][vc_empty_space][/vc_column][/vc_row][vc_row][vc_column][vc_cta h2=”No et perdis cap article de la revista!” txt_align=”center” color=”green”][/vc_cta][vc_btn title=”Número 65 disponible aquí!” color=”success” size=”lg” align=”center” link=”url:https%3A%2F%2Ftransportpublic.org%2Fmss65%2F”][/vc_column][/vc_row]
