- L’avió encara transporta més viatgers que el ferrocarril
- Barcelona segueix esperant l’anhelat pla de Rodalies des de 2005
L’avió encara guanya la quota de mercat entre Barcelona i Madrid
L’any 2008 l’avió s’ha mantingut com el principal mode de transport a la ruta entre Madrid i Barcelona i això és una pèsima notícia pel medi ambient a Espanya, ja que es tracta de la ruta àeria més col•lapsada i probablement amb més emisions per viatger-quilòmetre de l’estat. Al passat exercici Renfe hauria tancat només amb un 34% de la quota de mercat del corredor; Spanair, Air Europa i Vueling juntes amb un 33,4%; i Ibèria amb un 32,5%. Encara que Renfe ja ha aconseguit transportar més passatgers que Ibèria, cal recordar la suma de transport aeri duplica la quota de mercat del ferrocarril.
Milions de viatgers interanuals. Font: Revista “En Punto”, Renfe Operadora.
Les causes de la resistència de les companyies aèries front el servei ferroviari, molt superior en comoditat i rapidesa, no són altres que els avantatges de la tarificació dels avions. Mentre és molt fàcil adquirir un bitllet a Vueling per 60 € (anada) amb un dia d’antelació o per 30€ amb una setmana; amb Renfe cal anticipar-se un mínim de dues setmanes per trobar una tarifa reduïda Estrella de 65,70 € (anada) o un mínim d’un mes per trobar una tarifa Web de 43,80 €. En cas contrari, l’usuari hauria d’abonar la tarifa estàndard de 109 € amb un tren no directe (entre 2h57min i 3h23min) o 129 € per la relació directa (2h38min).
I mentre tant, els viatgers més nombrosos romanem sense futur
Mentre l’alta velocitat ha tornat a acaparar l’atenció mediàtica, els serveis de Rodalies i Mitjana Distància encara no gaudeixen del “Pla de Rodalies” promès per la ministra de Foment, Magdalena Álvarez, va anunciar durant el 2005 i Carme Chacón durant el 2008.
A principis d’any, el mateix Ministeri de Foment presentava a Madrid el seu “Pla de Rodalies”, valorat en 5.000 milions d’euros, que preveu construir 115 quilòmetres de línies noves, quadruplicar 66 quilòmetres de vies actuals, modernitzar 55 estacions, construir 24 de noves i fer 5 nous intercanviadors.
En l’altra dimensió, els usuaris de la línia Barcelona – Girona – Figueres es veien obligats a protagonitzar una revolta perquè els seus trens semidirectes queden atrapats pels trens de rodalies sobre unes infraestructures insuficients: les entrades ferroviàries nord i sud de Barcelona, amb només dues vies plenes de baixadors, presenten problemes de capacitat que impediran la supervivència dels serveis semidirectes de Rodalies i Regionals (Catalunya Exprés). Aquest fet és gravíssim i inèdit a Europa: Barcelona es convertirà en la primera gran regió metropolitana europea sense trens semidirectes que abastin el seu territori amb uns temps de viatge veritablement competitius.
Què ha passat des de què ha arribat l’AVE a Catalunya?
- Escassetat inversora, reducció severa d’actius i personal i pèssim manteniment durant el govern del PP a La Moncloa (1996-2004); avui parcialment corregit amb un pla de substitució dels elements més envellits i nou material mòbil tipus Civia.
- Afectacions gravíssimes del servei per una execució de l’obra de l’alta velocitat al costat de la xarxa bàsica, aspecte més polit amb l’execució del tram Sagrera – Girona que al tram Camp de Tarragona – Sants.
- Planificació de l’alta velocitat sense respectar les necessitats dels trens convencionals, amb greus afectacions de caràcter permanent sobre els trens de la majoria i els de les mercaderies, planificat durant els governs del PP (1996-2004) i executat durant la legislatura del PSOE (2004-2008). S’AFEGEIX ANNEX AMB EL LLISTAT D’AFECTACIONS PERMANENTS DE L’ALTA VELOCITAT SOBRE LA XARXA CONVENCIONAL
I doncs, què estem celebrant exactament avui?
Annex
Llista d’afectacions permanents:
- L’AVE ocupa el 2n túnel de Lleida, construït als 80 per duplicar la via convencional, que quedarà en via única
- CAMP DE TARRAGONA. Nou model d’estació: aïllada de les zones de servitud i pensada únicament per accedir-hi en vehicle privat
- L’AVE ocupa i destrueix en dos punts 3 km de la línia Reus – Roda, que el Govern Català volia reobrir fa anys
- Es desvirtua el projecte d’estació de l’Aeroport de Reus en allunyar-se les vies de la terminal aeroportuària
- Eliminació del servei ferroviari al centre de Salou i Cambrils, un crim contra la mobilitat de molts ciutadans. La Generalitat no defensa o defensa poc el Tramtren
- Els Rodalies queden empresonats en un calaix amb una estació de només dues vies de pas. Es fa impossible fer l’intercanviador previst AVE Regional-Rodalies-Bus
- S’elimina la connexió entre el Port de Barcelona i el camí més curt amb la península ibèrica: la línia de Vilanova
- Veïns de Bellvitge salven de miracle el seu baixador de Rodalies. Serioses afectacions a l’enllaç amb FGC
- Es perd el by-pass entre les línies de Vilafranca i Vilanova sense haver d’arribar a Barcelona i canviar de sentit
- L’accés a Sants perd dues de quatre vies: la de Can Tunis i la directa de l’Aeroport. Menys capacitat i sever perjudici als trens semidirectes.
- L’Ajuntament de BCN modifica el projecte de nou túnel de Rodalies per dedicar-lo a l’AVE. Es perd l’oportunitat de descentralitzar les Rodalies i enllaçar-les millor amb Metro
- Es perd el by-pass entre les línies de Mataró i Granollers sense haver d’arribar a Sagrera i canviar de sentit. Pèrdua de vies a Sant Andreu Comtal.
- Pèrdua de vies d’apartador a Montmeló, Gualba, Riells, etcètera; perjudicant futures quadruplicacions i l’existència de serveis semidirectes (Catalunya Exprés)
- Inversió multimilionària en un doble soterrament per substituir un viaducte que no separa res. Mentre tant, les propostes d’ampliacions ferroviàries Girona resten aturades.
- Trasllat de la 5a estació de Catalunya en nombre d’usuaris perjudicant l’accessibilitat i la centralitat de l’estació actual.
- L’AVE consumeix la immensa majoria dels recursos econòmics destinats al ferrocarril. En alguns punts de la xarxa, la manca de manteniment provoca estralls.
- El contracte de concessió del nou túnel del Pertús, primer peatge ferroviari privat de l’Estat, impedeix convertir a l’ample europeu el tram Figueres-Portbou sense pagar enormes fiances.
Plànol amb les afectacions permanents
