Avui molts ciutadans s’han vist sorpresos en veure un anunci del RACC a tots els diaris de Catalunya, a plana sencera, en la que proposa una regulació variable del límit de velocitat per millorar la qualitat de l’aire a les vies ràpides interurbana.

Com que el RACC s’ha gastat en aquests anuncis força diners, des de la PTP interpretem que per a aquesta entitat és molt important evitar baixar la velocitat. Bàsicament, l’anunci ve a dir que a l’alternativa és la regulació variable i que el veritable problema és la congestió. El comunicat, afegeix al final el titular “Per una mobilitat sostenible”.

Davant d’aquests arguments tendenciosos, la PTP vol sortir al pas de la manipulació subjacent en aquest comunicat i aclarir alhora alguns conceptes importants de mobilitat sostenible i de lluita contra la contaminació.

  • El Decret 152/2007 de la Generalitat conté fins a 77 mesures per millorar la qualitat de l’aire. Una d’elles, és de la limitació de velocitat a 80 o a 90 km/h, segons la zona, però a part d’aquesta previsió hi ha 76 mesures més que ja recullen algunes de les propostes que fa el RACC en el seu comunicat (filtres als motors, promoció del transport públic). Altres mesures com la fiscalitat verda es començarà a aplicar a partir del dia 1 de gener en la matriculació de nous vehicles. Els impostos sobre els hidrocarburs ja es paguen proporcionalment al consum de combustible i també es fan cursos de formació eficient als conductors. De manera que totes les mesures que el RACC demana ja s’estan aplicant. Les obres de construcció del carril bus a les entrades de Barcelona es licitaran a principis de l’any que ve i el carril bus a la Gran Via Nord, des del Besòs fins a Glòries, ja funciona des de fa uns mesos, amb un bon resultat. A més, s’apliquen i s’aplicaran moltes altres mesures que el RACC no demana en el seu document.
  • Pel que fa a la regulació variable de la velocitat, tots els manuals de trànsit de les universitats indiquen que la major capacitat -és a dir, quan es produeix menor congestió, i per tant menor contaminació– és a velocitats entre 60 i 80 km/h. En cap cas, una major capacitat s’assoleix per sobre dels 80 km/h. Per tant, des del punt de vista de l’objectiu de reduir la congestió i la contaminació, establir la velocitat màxima a 80 km/h és la mesura adequada.
  • Les ciutats que han lluitat més eficaçment contra la contaminació són les que han establert un peatge urbà sostenible per entrar als seus centres en cotxe, Londres, Oslo i Estocolm són bons exemples d’això. Si de debò el RACC vol millorar la qualitat de l’aire, l’emplacem a demanar la implantació d’un peatge a Barcelona, amb la qual cosa, de retruc, s’aconseguiria eliminar els peatges de Vilassar, a la C-32, i el de Mollet, a la C-33.
  • Totes les fonts científiques consultades estableixen una reducció general de les emissions d’òxids de nitrogen, NOx, i de partícules en suspensió, PM-10, si es redueix la velocitat. L’única font que diu que això no és veritat és l’associació alemanya ADAC, l’equivalent del RACC. Però clar, l’ADAC és una associació que defensa els principis de l’automòbil, i per exemple s’ha oposat a la limitació de velocitat a les autopistes alemanyes, però mai no s’ha caracteritzat per la lluita a favor de la mobilitat sostenible i contra la contaminació. Aquest episodi ens recorda a aquells personatges que neguen que el canvi climàtic es degui a l’acció de l’home, a les campanyes contra el cinturó -avui sortosament acceptat-, o a aquells metges que a la dècada dels seixanta deien que fumar no feia malbé la salut de les persones.
  • Des del punt de vista de fiabilitat de la senyalització, res no hi hauria més contraproduent que variar cada dia la senyalització. Ara, 90 km/h, demà 100 km/h, aquesta tarda a 60 km/h… Aquesta proposta, a més d’inefectiva, faria augmentar la indisciplina i l’accidentalitat.
  • La diferència entre fer un recorregut en cotxe en entorns metropolitans a 120 km/h o a 80 k/m és de com a màxim 3 minuts. Estem parlant de només 3 minuts i d’uns valors pretesament superiors com el de la velocitat?

Sembla que els publicistes del RACC tenen poca memòria, perquè quan en el darrer paràgraf del seu anunci es fa un clam a favor de la mobilitat sostenible, semblen haver oblidat els recents anuncis que van inserir en el transport públic, per a més inri durant la setmana de la mobilitat sostenible, en el que convidaven al públic a “Treu-te el carnet amb el RACC” per continuar dient “Els teus amics del transport metro/ferrocarril et trobarem a faltar“. Com diu el refrany castellà “Obras son amores, y no buenas razones

Qui defensa el principi de la velocitat, més valdria que s’ocupés de defensar el principi de la salut. Si l’àrea de Barcelona tingués un aire com el d’Estocolm, hi hauria 3.000 morts menys cada any per la contaminació atmosfèrica, una contaminació que s’origina fonamentalment en el trànsit. No tenen raó els del RACC en queixar-se, qui de debò tenen legitimat per fer-ho són aquestes 3.000 víctimes i els seus familiars.

Anar contra la reducció de velocitat, és anar contra el progrés, i qui va contra el progrés, és un reaccionari.

Demanem a tothom que enviï missatges de protesta redactats en to amigable a l’adreça electrònica del RACC info@racc.es