Des de dilluns 11 de febrer de 2019, les persones usuàries del transport públic ja poden viatjar a qualsevol dels trens de viatgers que diàriament acaben o inicien el seu recorregut a les estacions frontereres de Portbou i Cervera de la Marenda (Cerbère), tant si són operats per l’espanyola Renfe o per la francesa SNCF.

Fins aquest moment, els trens transfronterers que acabaven a Portbou o Cervera no podien portar viatgers als viatges de retorn al país d’origen: la relació Portbou > Cervera s’havia de cobrir sempre amb Renfe, mentre que la relació Cervera > Portbou s’havia de cobrir sempre amb la SNCF, restant prohibit l’ús de les tornades d’aquests serveis al país d’origen. Aquesta històrica restricció impedia l’ús del 50% de l’oferta ferroviària d’aquest àmbit: un autèntic despropòsit comercial i de mobilitat.

 

 

Per inversemblant que sembli, aquesta restricció -que té un origen ancestral- s’ha mantingut tot i la incorporació d’Espanya a la Unió Europea (1986) i als acords de lliure circulació de Schengen (1991). Aquesta situació tampoc no resultava lògica en un context de màxima col·laboració entre Renfe i la SNCF, demostrada amb la posada en marxa de la nova línia d’alta velocitat Figueres – Perpinyà (2010), on no només no existeixen restriccions, sinó que els trens comparteixen sistema tarifari i admeten tarifes regionals -tipus Avant- amb independència de l’operador.

L’aixecament d’aquesta prohibició és un acte de reparació sobre les persones usuàries del transport públic transfronterer, sotmeses a restriccions inexplicables en una Europa on les fronteres internes s’han fet cada vegada més petites. Des d’ara l’oferta internacional passa d’11 a 22 connexions en els dos sentits en dia feiner per la línia costanera, una gran millora per als municipis de frontera i un increment de les possibilitats de viatjar entre Occitània i Catalunya en tren regional.

La derogació d’aquesta prohibició de trànsit és una de les moltes reivindicacions que, des de l’any 2010, promou l’aliança transfronterera Pirineus – Mediterrània per millorar el transport públic, integrada per diverses entitats dels dos costats de la frontera franco-espanyola. La pressió d’aquestes entitats al llarg de 9 anys i el diàleg amb els governs regionals ha estat un factor clau per permetre la lliure circulació de passatgers entre Portbou i Cervera. Les entitats han treballat conjuntament per reivindicar millores a través de les festes del tren a Portbou (2010), Cotlliure (2015) i Llançà (2018), l’elaboració de guies transfrontereres, la celebració d’assemblees de la federació europea de passatgers (EPF) i diverses trobades internacionals. Però no està tot fet, encara és necessària una coordinació d’horaris entre Renfe i la SNCF per reduir els temps d’espera a les estacions frontereres i garantir serveis i enllaços per poder cobrir jornades d’un dia sencer a Girona i Perpinyà, entre d’altres destinacions.

Les associacions en defensa del transport públic transfronterer també celebrem la millora de la coordinació horària entre els trens de Renfe i la SNCF a l’estació de la Tor de Querol, on els temps d’espera han estat globalment reduïts.

La Federació Europea de Passatgers (EPF), la Fédération Nationale des Associations d’Usagers des Transport (FNAUT), la Association des Usagers du Train Perpignan-Portbou, l’Associació per a la Promoció del Transport Públic (PTP) i la plataforma Defensem el Tren de l’Empordà agraeixen a Renfe, la SNCF i les administracions implicades en la complicada tramitació burocràtica que ha permès derogar aquesta prohibició de trànsit internacional.

La mobilitat sostenible i segura també ha d’ultrapassar fronteres.