Valoració de l’entrada en servei de la línia C7 de Rodalies

Des de la PTP celebrem l’entrada en servei de la llargament reivindicada i esperada línia fèrria de rodalies Martorell – Cerdanyola Universitat, que utilitza la infrastructura de la línia Castellbisbal – Mollet, construïda el 1982 i utilitzada fins ara exclusivament per a mercaderies.

1. Millora immediata de la coordinació horària C4-C7.
   No ens podem carregar l’objectiu fonamental de la nova línia C7 degut a una mala planificació horària. Si es pretén estalviar temps als usuaris i vertebrar el territori amb una línia transversal que no passi per Barcelona, òbviament s’han de garantir les connexions als extrems, ja que la línia per sí sola té un recorregut bastant poc atractiu. Els enllaços entre línies no haurien de superar un màxim de 5 minuts d’espera als punts d’intercanvi, a les estacions de Castellbisbal i Cerdanyola del Vallès. D’aquesta manera no només es farà més competitiva la línia sinó que es facilitarà la tasca dels autobusos d’aportació a Castellbisbal.
2. Ampliació dels horaris matinals i nocturns.
   No s’entén per què la C7, que funciona com a extensió de la C4, no té la mateixa franja horària que aquesta línia. Els primers serveis matinals de la C4 funcionen sense la C7, perdent-se 7 possibles serveis combinats. En l’horari nocturn es deixen de realitzar 5 serveis d’aportació/recollida de la C7 cap a la C4. Les línies C4 i C7 haurien de tenir la mateixa franja horària de funcionament, ja que es preveu que el seu ús sigui gairebé sempre combinat.
3. Cal enllestir ràpidament els intercanviadors amb FGC.
   La línia C7, prevista al Pla Director d’Infrastructures de l’ATM, s’havia d’inaugurar amb dues noves estacions d’intercanvi amb els FGC: una amb la línia de Terrassa a l’Hospital General i la segona amb la línia de Sabadell a Vullpalleres. Però malgrat la senzillesa i baix cost d’aquestes infrastructures, encara no han estat construïdes. Aquests intercanviadors assegurarien la millor connexió entre el Baix Llobregat i el Vallès, ja que FGC uneix d’una forma més lineal Sabadell i Terrassa amb la nova línia, que l’estació Renfe de Cerdanyola del Vallès. La Generalitat de Catalunya i el Ministeri de Foment haurien de prioritzar la construcció dels intercanviadors amb FGC perquè la seva absència resta possibilitats i prestacions a la nova línia.
4. Cal treballar per completar la xarxa Castellbisbal – Mollet.
   A curt termini, enllaçar de forma directa el Baix Llobregat amb el Vallès. Ampliant l’extensió actual dels serveis de la C1 cap a la línia C4 de Rodalies, entre Molins de Rei i Barcelona, es podria crear un servei Mataró – Molins de Rei – Rubí – Cerdanyola del Vallès, que tanqués el cercle que queda obert amb la C7 i permetés evitar el transbordament obligat entre aquestes dues comarques.
   A mig termini, obrir el tram restant entre Cerdanyola Universitat i Mollet. Entenem que tant la línia C7 com els serveis actuals són la primera fase d’una xarxa que en el futur ha de comunicar amb més prestacions les comarques del Vallès Oriental, Occidental, Baix Llobregat i Alt Penedès. Per això cal que en un temps no massa llunyà s’adeqüi la via entre Cerdanyola-Universitat i Mollet-Sant Fost, perquè sigui possible organitzar el servei amb una nova línia que vagi des de Martorell fins a Mollet-Sant Fost. La utilització d’aquest tram pels trens de Rodalies aconseguiria estendre les millores també cap al Vallès Oriental.