Aquest any 2021 la PTP ha tornat a apostar per la seva Escola de Transport Públic en format on-line. Per tercer any consecutiu, hem posat a la disposició de socis i simpatitzants l’opció d’assistir a unes jornades totalment dedicades al transport públic, enguany enfocades 100% al servei de transport públic per carretera: l’autobús.
Després de presentar fa dos anys les jornades sobre ferrocarril, l’objectiu tren 2024… Des de la PTP volem fer incidència en la importància de l’autobús en el nostre sistema de transport. L’any 2028 s’acaba la pròrroga de 25 anys de les concessions d’autobusos interurbans, i és per això que volem tractar i parlar sobre com cal dissenyar el nou sistema de prestació del servei, quins criteris ha de seguir i com enfocar la dicotomia entre el transport urbà/interurbà que ha impedit el desenvolupament del transport públic en algunes àrees metropolitanes.
Carles Conill, del Col·legi de Camins, dóna la benvinguda a l’escola de transport públic i inicia la jornada posant en valor la tasca de l’enginyeria de camins en el camp del transport i la mobilitat sostenible, engegant així els motors de l’Escola de Transport.
La primera ponència, a càrrec de Daniel Pi, coordinador de l’oficina tècnica de la PTP, posiciona l’escola de transport públic de la PTP com un espai on poder fer difusió, reflexionar i donar alternatives.
Sent el bus el 41% de la mobilitat sostenible a Catalunya, queda pendent un model de transport públic fora de les àrees metropolitanes on el bus hi ha jugar un paper important. Des de la PTP es defença una xarxa forta i amb coordianció de serveis de tren i bus.
Daniel Pi remarca la importància d’adaptar el bus a les necessitats quotidianes de mobilitat, enfocant horaris cadenciats que facilitin la vida a l’usuari però també poden servir per a propiciar enllaços entre serveis a les capitals de comarca o punts d’enllaç.
Cal assolir uns nivells d’integració operativa, informativa i tarifària per promoure la mobilitat sostenible, amb un servei informatiu únic i plenament integrat que inclogui l’avaluació del servei i la resolució de les queixes.
La presentació de Daniel Pi culmina amb una data clau, 2028, pel servei de bus: les concessions administratives poden ser un repte per a millorar el sistema d’autobusos.
La primera sessió de l’escola de transport públic va comptar també amb la presència de la regidora de mobilitat de l’Ajuntament de Barcelona, Laia Bonet, qui destacava el paper del bus com element clau per a la transformació de les ciutats i el model urbà amb la visió d’un repte: consolidar la confiança del transport públic amb la ciutadania.
Laia Bonet ens explicava també posiciona els carrils bus-VAO d’accés a la ciutat i les estacions d’intercanvia a la ciutat com a resptes per l’Ajuntament.
La seva intervenció culmina destacant la mobilitat com un dret bàsic així com l’educació o la salut. La crisi ambiental o la crisi econòmica només es poden resoldre amb més transport públic; l’èxit passa perquè les persones hi optem com a mitjà més intel·ligent.
La darrera part de la primera sessió de l’escola va donar inici a una taula sobre “Exemples pràctics de prestació de servei de bus” moderada per la vicepresidenta de la PTP Núria Pérez, buscant casos pràctics sobre l’innovació d’explotació del bus.
- Joan Gimenez ens explica les característiques del bus al Polígon de Can Sant Joan de Sant Cugat: 3 itineraris amb 4 vehicles, el tram comú amb servei cada 5 minuts en hora punta, el bus espera el tren si és necessari, l‘any 2019 es van portar 420.000 viatgers.
- Montse Solano ens explica el servei a demanda de Vallirana (TAD) que dona servei a hora vall. L’itinerari es configura en funció de la demanda i es fan de mitjana 170km en dia laborable.
- Gerard Pérez ens explica l’experiència del bus exprès a la Vall de Tenes que va començar el 2013 i les línies d’aportació que es van configurar amb el servei
- Roger Argiles ens explica els resultats del servei de transport a demanda a la Garrotxa. Han permès fer circular un 65% dels serveis programats amb menys quilòmetres i reduint el temps.
- Samuel de la Fuente ens explica l’experiència a Lleida amb les parades a demanda. Permet estalviar costos i optimització de rutes.
La segona sessió de l’Escola de Transport Públic s’inicia amb una presentació sobre les concessions interurbanes: nous models i legislació europea, a càrrec de Benjamín Cubillo, Subdirector General de Transport Públic i Mobilitat. Ha recordat que és hora de reconfigurar el sistema de transport públic i el contracte amb el ciutadà.
El 90% concessions actuals són dels anys 1950-1970 emparades amb la Llei contractes de l’Estat, i per això el seu règim jurídic ha quedat obsolet. L’àmbit d’aplicació de l’operador cada vegada és més limitat perquè l’administració fixa cada vegada més les tarifes en el sistema tarifari integrat.
“Quant a les concessions, és important que no hi hagi tràfic de concurrències i que no es generin incompatibilitats”.
El marc normatiu futur ha de donar resposta a la sostenibilitat però també a la rendibilitat per a les concessions. Per poder garantir uns serveis públics òptims en l’actualitat ens cal posar la data de 2028 sobre la taula i pensar com podem millorar el sistema actual. Podem mirar experiències d’altres àrees o països per tal de poder validar un model adequat i actualitzat a les nostres necessitats. No hem de tenir una visió rígida del servei sinó pensar en opcions més flexibles, parlar de zones i pensar en transport a la demanda, etc.
Benjamín Cubillo va concloure que hem d’impulsar la normativa sobre descarbonització dels serveis i incorporar a la xarxa la resta de models més enllà dels establerts.
Des de la PTP volíem donar un espai dins l’Escola de Transport Públic per al debat entre les administracions, saber què esperen pel futur de l’autobús dins el nostre sistema de transport públic.
Àlex Gilabert (FECAV)
Els grans eixos del nostre sector i on hem d’aportar-hi molt són: emergència climàtica, integració tarifària, intermodalitat, tecnologia de propulsió i model de gestió.
L’important és la fita, però també com hi arribem
Joan Maria Bigas (AMB)
Les estratègies de millora passen per: incorporar Línies de bus directe i d’alta freqüència, desplegament complet xarxa barcelonès nord, xarxa de connexió directa, potenciar intercambiadors, accessibilitat i electrificació.
El futur de l’autobús és molt prometedor si li donem l’espai que necessita | Presencació
Adrià Gomila (Ajuntament de Barcelona)
Les tres prioritats han de ser: facilitar millors condicions per un millor servei, evitar punts de concentració i més estacions i infraestructures.
Mercè Rius (Generalitat de Catalunya)
Remarca la necessitat de recuperar la confiança amb l’usuari equilibrant la demanda territorial i millorant la velocitat comercial i la comoditat. I enfocar-nos en: digitalització amb l’usuari, integració tarifària, ambientalització.
Més transport públic, més sostenible i més intermodalitat
