👆El congrés es consolida com un espai de reflexió i referència després de cinc edicions
⏳El temps és un element molt present a les nostres vides i sovint no el tenim en compte en les nostres reflexions
🥳Més de 50 persones a la sala d’actes del Centre Cultural de la Bòbila i més de 70 en directe per YouTube.
Enguany hem organitzat una nova jornada per parlar de desigualtats i mobilitat amb perspectiva feminista. La temàtica central ha estat el temps i la seva relació amb la mobilitat.
Durant la jornada vam fer palès que, malgrat que la mobilitat no és una activitat en si mateixa, ens és necessària principalment per a desenvolupar les nostres activitats diàries. Aquesta necessitat no deixa de representar un espai important en allò que anomenem els usos socials del temps.
Cada vegada més, es parla del dret al temps, perquè aquest pot ser font d’injustícies, ja sigui en funció de realitats com l’origen, la renda, les discapacitats, o del lloc de residència de les persones. Si hi afegim la dimensió de gènere, i en un context de desigualtats estructurals entre dones i homes, les desigualtats s’accentuen.
L’obertura del congrés va dur-nos a una emotiva introducció per part de la Susana Pascual Garcia, membre de la PTP impulsora de la jornada l’any 2019, que va començar a la jornada. Tot recordant quan ens vam preguntar si el transport públic era cosa de dones, va manifestar el seu orgull de dir que ara ho afirmem i, a més a més, ho demostrem. Cal, això sí, continuar buscant l’equitat en les polítiques públiques i el foment de la perspectiva de gènere en la mobilitat.
Seguidament, les intervencions institucionals de Laura García Manota (Ajuntament de L’Hospitalet de Llobregat), Anabel Rubio Calvo (AMB), Marta Vancells Moron (ATM Barcelona) i Ricard Gomà Carmona (IERMB), van concatenar les felicitacions. Es va destacar la importància de la perspectiva de gènere com a element que garanteix les accions 100% inclusives, la necessitat d’espais com el congrés i la necessitat de continuar treballant en un canvi de paradigma en la mobilitat.
En la ponència inaugural, Carme Miralles Guasch, va reflexionar sobre què representa la mobilitat quan parlem de temps. Parlant sobre la ciutat pròxima o dels 15 minuts, la qual hem d’enfocar més enllà d’un “eslògan”, Miralles va fer una reflexió sobre el capital social que hi ha darrere el temps, tot indicant que 15 minuts en cotxe no són els mateixos que en bus o tren.
Amb Jos Farreny Justribó i Rosa M. Castillo Cervelló (CONFAVC- Barris Violetes), Marta Junqué Surià (Barcelona Time Use Iniciative) i Montserrat Garcia Blasco (ECOM).
La taula va versar des de la importància d’incidir en la societat en conèixer el dret al temps fins a tots els reptes que ens queden. Temes com “la pobresa en temps” o la necessitat de donar millor resposta a les necessitats de la ciutadania, van ser eixos clau en el debat.
El matí de la jornada va culminar amb les intervencions de Laia Soriano-Montagut Jene i Montserrat Cabo Mañogil (La Mirada, AMB), Laia Mercadé Ruiz (Departament de Territori de la Generalitat) i Núria Pérez Sans (IERMB-ATM).
Des de les administracions ens van mostrar dades i projectes d’actualitat. Des de projectes enfocats a l’empoderament de la dona per a millorar les seves condicions de viatge (sent-ne elles les més exigents) fins a una anàlisi de situacions d’agressió i dades sobre el temps que invertim en desplaçaments.
A la tarda, Maria Peix Batet (AMB) ens va apropar a les experiències internacionals amb la presència de Vianney Aimee Rosales Rodríguez (Ciutat de Mèxic), Cecilia Loaiza Cisneros (Guadalajara, Mèxic) i Carolina Martinez Cuellar (La Rolita, Bogotà).
La taula va debatre sobre quins serien els reptes en les metròpolis en relació amb la mobilitat i els usos del temps. Les tres experiències exposades conflueixen en la necessitat de millorar la infraestructura de transport públic i ciclista, la millora de protocols vers les violències i, sobretot, més política pública.
En aquest recorregut vam poder debatre i analitzar l’entorn del Centre Cultural La Bòbila, veient-ne les dificultats en matèria d’accessibilitat, urbanisme… i compartint aspectes que podrien ser millorables. Destacant aspectes inadmissibles i d’altres que podrien arribar a confluir en una bona solució, el recorregut va mostrar que les ciutats sovint no estan pensades amb perspectiva de gènere. Durant la caminada, vam reflexionar també sobre el fet que la perspectiva de gènere, no és només buscar entorns segurs, sinó que inclou, de forma directa, la millora en l’accessibilitat i la conciliació de l’espai per garantir uns mínims eficients amb les cures.
La mobilitat i el dret al temps, des de la perspectiva de gènere
Jos Farreny Justribó i Rosa M. Castillo Cervelló (CONFAVC)
La influència de l’accessibilitat en la mobilitat i els usos socials del temps
Montserrat Garcia Blasco (ECOM)
La Mirada feminista dins les actuacions de l’Àrea de Mobilitat, Transport i Mobilitat de l’ÀMB
Laia Soriano-Montagut Jene i Montserrat Cabo Mañogil (AMB)
Pla estratègic de mobilitat i gènere
Laia Mercadé Ruiz (Departament de Territori)
El temps de la mobilitat de les dones a l’àmbit del Pla Director de Mobilitat de l’ATM
Núria Pérez Sans (IERMB – ATM)
Caso Ciudad de México (CAST)
Vianney Aimee Rosales Rodríguez (Ciutat de Mèxic)
Movilidad cotidiana y sus usos del tiempo (CAST)
Cecilia Loaiza Cisneros (Guadalajara, Mèxic)
La Rolita. Operadora de transporte (CAST)
Carolina Martinez Cuellar (La Rolita, Bogotà).
